Valió la pena madrugar

Si este post no ha salido hasta hoy es porque no encontraba (ni encuentro) las palabras para describir todas las sensaciones y emociones vividas en la Cabrerés, así que no lo haré.

Tal y como me lo vendió Sergio, hay infinidad de motivos por los cuales vale la pena hacer esta clásica pedaleada y quizás el primero de ellos sea la espectacularidad del paisaje que acompaña toda la ruta.

Quien tenga 20 minutos que eche un vistazo a este reportaje de El Collsacabra en el que Antoni Bassas lo presenta como su paisaje favorito de Catalunya.

Solamente por disfrutar del entorno por el que transcurre toda la prueba ya vale la pena participar, pero además hay que añadir que en la 17 edición de este año nos reunimos unos 3.000 participantes dispuestos a reivindicar que ésta es la cursa BTT por excelencia de Catalunya.

Siempre habrá quien encuentre alguna pega en la organización, en los obsequios, en algún tramo del recorrido ... pero en mi opinión, por todo, absolutamente por todo, valió la pena madrugar.

Mossèn.

Màquines!

Si, encara soc aquí ...

Després de deixar aquesta setmana de silenci per donar protagonisme a altres components del Origin SundayTeam per la seva participació a la Cursa Llarga Cabrerès, i esperant que obrissin un post que per modèstia no ha arribat torno a escriure jo ...

El remarcable de la setmana, doncs,  ha estat la participació a la 17ena edició de la cursa Cabrerés per part d'en Mossén (haurem d'anar pensant en un altre nom, doncs ja no prega tant!) acompanyat de l'espurna Alcatraz, potència pura ... remarcar l'esperit de superació d'una parella de mandrosos en especial Alcatraz, llevant-se a les 5am (hora en la que normalment ni ha marxat a dormir) per poder arribar a la sortida sobre les 7:30 i passar-se pràcticament 6 hores damunt la bici. Nois, tal i com hem parlat i per motius que no venen al cas no us he pogut acompanyar en aquesta ocasió, però espero que la 18ena la fem en comú, tot i que llevar-se tant d'hora a mi em mata ... com diu Alcatraz tinc 350 dies i pico per annar-me mentalitzant! :-D

Des d'aquí la meva enorme felicitació per aquesta gesta ...  i tots els culés per la gesta del Barça.

La meva setmana passada es pot resumir en una sortideta ràpida: puja-baixa Purgatori, una VBCurta i una VB amb afegit de Cementeri + Gavà + "postres". Un total de 90Kms. Demà sortideta en solitari, si algú s'apunta ja sap.

Animar també a en Chrètien en la seva baixa per operació i desitjar-li una ràpida recuperació ... cuida't!

X.

Video Open Natura Sta. Maria de Palautordera

Per tenir una mica ideia de l'ambient ... si voleu riure una mica anant al tajo directe, passeu al minut 14:48 fins al 16 ... passant de mullar-se els peussss!!!!

Open Natura Sta.Maria Palautordera from jordi on Vimeo.

:-D

X.

10/05/2009 - OpenNatura Palautordera

...o "Brothers in arms". Finalment hem participat a l'Open els dos germans: Joan & Xavi. L'enfoc que li vam donar a la cursa va ser de "finisher" ... es a dir, fer-la sense massa problemes ni riscos intentant que en Joan quedés amb bon sabor de boca, així que vam sortir al darrera de tot ... al principi el cos et demana guerra i ajudat dels automàtics tires per on els demés passen a peu (ja sabeu, soc "el Segador"), passant a molta gent per les parets, però va arribar un moment en que el tema es va fer agobiant: la gent s'amuntegava davant una baixada o pujada forta fins l'extrem de provocar qües ... així que quan vam arribar al 1er avituallament, al voltant del km15, en Joan i jo ens vam dedicar a jalar, jalar i jalar ... ah, i pixar, mentre esperàvem el tall per temps de l'organització per no deixar passar a ningú que volgués fer la llarga ... un cop vam arribar al límit horari vam decidir tirar obviament per la llarga, esperant que la gent s'hagués "rajat" després de les explicacions de l'organitzador dient que a partir d'aquell moment venia lo dur: més de 8kms de pujada continuada sense descans amb els 2 darrers especialment durs, rampes d'un 20% i un sol de collons i desanimant als que els primers kms ho havien vist dur.

Així va ser, a partir d'aquell moment i inicialment acompanyats per components de l'equip Roche vam començar a tirar amb continuitat fent "la goma" els dos germans tirant l'un de l'altre, controlant el pulsòmetre i fent servir els automàtics a tope i ja d'entrada deixant els companys darrera ... va ser una bona pujada, ho compararia amb un Purgatori però sense treba i més relliscós ... aproximadament al km25 ens vam trobar ja el segon avituallament on després de tornar a omplir-nos de forces en Joan es va vestir ja que ens esperaven 11 Kms de continua baixada amb tot tipus de terreny, canvis de llum i temperatura! Una canya de baixada ...

En aquest punt i degut a que en Joan baixa prudent ens vam despedir i jo vaig tirar a lo que el sentit comú em permetia i la musikola de l'ipod em marcava ... El millor de tot: baixada sense trobar-me a ningú i baixant totalment al meu ritme, traçant com em donava la gana sense patir per ningú, exprimint al màxim la meva rockshox, els meus punys i avantbraços ... esforç i tensió continuada davant la desconeixença del terreny ... (A la foto en Joan iniciant el seu descens).

A l'arribada SORPRESA!!!! les meves suporters incondicionals m'esperaven per donar-me el millor trofeu que podia rebre: "PAPAAAA!!" i un bon petó de cadascuna d'elles ... i ja amb una de les dues botifarres que em vaig endossar a la boca ens vam tirar una foto ...

Anècdota va ser que malgrat una caiguda (per sort els autòmàtics van saltar a temps i vaig poder aterrar sobre tou i ... de peu! acollonant ... quatre punxes clavades i felicitacions del que anava darrera meu que va veure com "treia la capa" ningú va prendre mal. No us explicaré el que vam menjar pq no acabaria, però 1900Kcal gastades i 3h20' de bici van completar una sortida més en el que va imperar va ser el bon humor i el bon rotllo entre tots els participants.

X.

8/05/2009 - Prèvia OpenNatura

Darrera sortida en solitari abans l'Open de Sta Maria de Palautordera ... la idea d'avui era reproduir una miqueta el que pot ser la "pedalada" de diumenge amb dos ports (per dir-ho d'alguna manera), a veure com responia, doncs les darreres sortides amb prou feina superen els 30Kms i diumenge en seran 40.

El primer port ha estat el Purgatori; com sempre es fa pregar ... Superat aquest he tirat cap a la trialera rectoria, tobogans i després he anat direcció cementiri de St. Climent repetint una mica el fet a la darrera sortida amb els Vaselina. Paradeta, fotoGps i pixadeta per confirmar que el sol estava molt kabró i que apretava de valent, doncs el litret que portava a la CamelBack (si, avui l'he tornat a posar en marxa) ja estava pràcticament esfumat, però encara em quedava un bidonet :-D .... D'aquí he tirat cap a la carretera per anar atacar el segon port: Sant Ramon. Entrada per la trialera impujable, peu a terra en varis moments per sentir el sol com cremava sobre els braços (menys mal dels protector solars) i arribada a dalt per la part del darrera, aquest cop relliscant la trasera i obligant-me molt contrariat a posar un peu a terra a la darrera rampa ... COLLONS! :-(

Un cop a dalt he parat a l'ombra i m'he cascat una barreta, ja feia 2 hores que anava en bici sense tirar-me res sòlid, avui ha caigut una de iogurt i poma, protèica que de gust està collonuda ... "sabe a poco" !! Sembla mentida però mai havia arribat a entrar a l'esglèsia, cosa que he aprofitat per fer avui i flipar amb la vista que hi ha des de dalt de les escales en un dia net com avui: jo diria que he vist neu i tot! Baixada per l'altra banda (hi ha molts forestals qrrant) per arribar a carretera i repujar fins St. Climent on ... collons! m'he quedat sec de "benzina" !! ... i em queda la tornada ... total, m'aturo a un trist bar de la carretera, demano un aquarius: "NO EN TENIM" ... i aigua? "NATURAL O FRESCA" ... fresca si pot ser si us plau ... i em treu un botellinet de merda de 25cls i m'han ROBAT 1 € ... quins collons ... suficient però per continuar.

La resta ha estat Can Bori, Vivers, Canyars, i per fi Casa ...

Curiositats i conclusions:

-He d'acceptar que he arribat cansat ... suposo pel fet que en total m'he aturat 10 minuts en 3h20' i també perque m'ha sorprés força la calda que fotia ...

- 44Kms, 1'750l de benzina, 1910Kcal, 1 barreta Nutrisport.

- M'he fotut un dinar amb la dona d'escàndol ... hi ha que recuperar forces!!

- Dissabte com a molt 4 estiraments si trobo el moment.

- Espero que l'Open vagi bé, ja us explicaré ..

Bon cap de setmana!

X.

03-05-2009 Xoc de trens

Avui ha estat un dia d'aquells on semblava que tot havia d'anar malament ... m'explico: primerament no he dormit aquesta nit ... potser alterat pel gran resultat que l'equip de futbol de la ciutat on vaig nèixer va obtenir davant l'equip blanc, potser alterat simplement per les ànsies de sortir ... no ho sé ... el que sé és que a les 6:30 ja estava esmorzant amb mooooolt de temps pel davant ... temps que he malgastat anat relaxat ...

Surto i munto el pulsòmetre al manillar, bidons al seu lloc i ... sorpresa ... la roda davantera a terra... sense temps per canviar-la trec la manxa de la macgyver's bag i inflo el més rapidet que puc, doncs el temps se'm tira al damunt i penso que pel poc trajecte que hi ha fins el club ja inflaré a can Baron Rojo ... em trobo a Dioni i ja al club Toni BR em deixa la manxa ... inflo, doncs no semblava res seriós.

Fem temps a veure si arriba el Sherpa però noi no arriba ... el truquem? què fem? tirem?? vinga si ... i en aquest moment en Toni i Dioni han decidit donar forma al problema físic de tota la vida: Si un tren BR sale de can bou a las 7:50 dirección Sitges i otro tren D sale de can bou a las 7:50 dirección Gavà .... a qué hora se encontrarán??? el primer que penses és: si van paralelos se cruzarán en el infinito??? doncs ... els dos companys han decidit provar-ho i s'han cardat una santa òstia ... impacte de videos de primera i revolcon (són uns despreocupats, doncs no he vist que usesin mesures anticonceptives!!! jejeje) .... L'òstia com he dit ha estat considerable, la pitjor part pel Baron que ha torçat banya (de la bici) i una bona rascada al pernil dret... res però que hagi impedit que continuèssim amb la ruta després de tirar de la macguiver's bag ... tot això ha fet que perdèssim un temps que ha propiciat que Joaquín, pensant que haviem quedat a les 8:00 ens trovés.

A partir d'aquí hem fet hípica, gavà (paradeta de la foto on els companys sembla que practiquessin "idiomes"; per cert que Joaquin porta la 2ª McGuiver Bag amb Betadine i tirites!! ) i entrada a pista nova per a mí que ens ha portat a fer la VB curta a l'inrevés ... però pujant una trialera no em notava fi i amb raó: he punxat del davant ... càmara nova i tira que te vas fins al punt que es pot agafar la carretera de Begues de pujada aproximadament uns 3kms fins entrar cap a la trialera de la rectoria pel darrera del Petrocat... avui amb molt de trànsit ... No teniem massa temps i després de pensar els possibles itineraris hem baixat tobogans vermells, hem suportat un intent de sanció per part d'uns forestals (es veu que hem d'anar per pistes senyalitzades ... quins collons) i hem tirat cap el cementiri de Sant Climent i empalmar cap a can Bori, Gavà, Hípica i Canyars on avui m'he guanyat un altre àlies ... Xavi "el Segador" ... i ja us explicaran ells si volen i si postejen algo el per què ... :-D

Els nois han quedat a la petanca a fer una birra i jo he tirat per parar de nou al Metropol ... he tornat a punxar al davant ... bé, el mateix puto poro que m'havia fet parar a dalt i no m'he cardat una bona òstia al baixar un troç de bordillot ... ja ha casa he desmuntat coberta i després de revisar 1000 cops no trovava el perquè fins que a la 1001 he trovat una diminuta punxa ben amagada entre els tacos de la coberta ... coses que passen!

Resumint:

35Kms, 3 horetes, 1L Isostar, 1400Kcal, 2 càmares i un sol espatarrant ...

Diumenge que ve campana i el següent també, espero em fareu una bona rebuda ... ;-D

X.