domingo, 18 de abril de 2010

Dimonis - Vaselina & Dinho el gat

Nois ...  molts sabeu que fa molt de temps que no escric res en el blog però a petició d'algun de vosaltres avui no puc deixar passar el dia sense escriure res ... són molts paràmetres que faran que em salti tota la meva història personal d'aquets mesos (alguns de vosaltres ja les sabeu) i salti al dia d'avui especial per moltes coses, d'entre elles que els campions de la família els tenim a la marató dels Bombers (de marató a marató i tiro porque me toca) i per altres per la sortida anual amb els Dimonis.

Primerament dir-vos que tot semblava conjurar-se en contra de la sortida, per a mi esperada: dijous s'espatlla el pulsómetre / despertador que faig servir, ahir el meu mòbil (no tinc agenda etc) i avui m'havia de despertar amb el mòbil de la dona que ha fallat!!! ... damunt la Mar m'ha despertat cap a les 3 per tos i fins les 5 he anant veient passant les hores ... us puc dir que la meva ràbia quan la dona m'ha avisat de que feia tard ha estat inmensa i ha fet que el got d'energia el buidés pedalant al màxinm que podia camí de la petanca i posteriorment cap el GR92 ... he pensat: puja'l i si no els troves baixes ratpenat i cap a casa amb el sipote entre les cames ... avui justament i per tenir-lo espatllat no m'he posat pulsómetre però m'hagués agradat veure'l perquè segur que ha estat de rècord!!

Per a la meva sorpresa, quan ja pensava que m'havia perdut la sortida, mig trist i gaireé desfondat em trobava a mig GR, amb més de 45 min. de retràs, amb el mediterrani de fons i tota la vegetació de la zona acariciant-me les cames he sentit un crit tot dient "Xaviiii" ... he pensat que era producte de la meva hipóxia temporal però no ... després d'aturar-me he vist al Baron Rojo amb la seva indumentària mostaza (Baron, si has gravat el track, please pasa'l) i tot un exèrcit de formiguetes vermelles que anaven pujant el GR ... quina sorpresa!!!  són ells!!!treient forces del sac on no en quedaven els he trobat amb una alegria inmensa: no em volia perdre aquesta sortida per a res del mon! ... Toni, Dinho, David, Sergio (amb una fantàstica Scott doble nova), Dioni, Chrètien i el gran Xavi Klein ... i tota la colla dels Dimonis, Eugenio entre ells (perdoneu-me però no recordo el nom de tots) ... ja no m'esperaves eh crack? 

A la gosera he rebut la "bronca-salutació" corresponent i a partir d'aquell moment m'he dedicat a disfrutar de la companyia que hem format els dos grups conjugant-nos la mar de bé ... Els Dimonis, que fan gala del seu nom, ens han ensenyat unes vies impensables que després de fer d'"Aberronchos behind the musgo" (pedres, vegetació en estat pur ... tot bén verge) ens han fet anar a parar a mig Purgatori ... he flipat moltíssim! malgrat hi havia trocets de molta molta pedra he disfrutat molt ... quan es va en bona companyia ajuda molt i trobar que 17 (si no he contat malament) ciclistes vagin tots en harmonia és molt gratificant.

Però bé, alguns pensareu a què ve la foto del gat? ... totalment dedicada a Dinho, el saltimbanki del grup ... ja sabeu com és el jovenet del grup: salts, derrapatges, creuament de bicicleta, caballets i tot el que pugueu pensar ...  us explico: al final del purgatori veig un núvol de pols i en Xavi Klein corrent darrera d'una roda!! però 2 o 300 metres!!! òstia!!!! què ha passat??? Dinho al terra al costat de la seva soferta bici? què passa????? doncs que el nostre gat, el noi que sempre cau de peu, el noi que té 7 vides, l' equilibrista de la bici, el que fot una voltereta després de fotre's una botifarra amb seques ha reventat la part del darrera de la bici (no sé si pinyons, vaines o què, però es que la tralla que li dona a la bici té una tela que és massa), la roda del darrera ha decidit "marxar" i ell, HA CAIGUT DE PEU! increible ... després de que la resta del grup flipés hem tret un tronxa, hem flipat encara una mica més i hem reduit la cadena per poder arribar a la Petanca i cascar-nos un àpat més que merecut (jo avui m'he notat aspirador: no havia esmorzat res). 

En fi, l'ocasió merexia que tornés a obrir el blog ... una sortida per a mi molt maca, molt bon ambient, ens hem retrobat uns quans que no ens veiem i amb tots els vaselinos que he parlat hem estat d'acord que 1 sola trobada anual amb els enrrotllats Dimonis "sabe a poco", així que a veure si fotem trobades encara que sigui per estacions: primavera, estiu, hivern i tardor.

Amics, contents d'haver compartit un dia més on finalment tot ha sortit bé ... i què em dieu del xurrasco, la buti, seques birra i els que us heu fotut un estomacal?? Bravo pel menú ... boníssim!!!


Content i esperant la propera.

X.

3 comentarios:

Vaselina dijo...

tu lo dices, una salida anual sabe a poco, pero si se sabe sabe a gloria... igual podremos organizar algo para que se haga más a menudo.
reitero las palabras de xavi, otra salida (personalmente mi primera seria en casi tres meses) fantástica. no sabía que dispononíamos de tantos senderos desconocidos tan cerca de casa. decir que he sufrido y pasado dolor, pero acepto la 'opa' hóstil y su correspondiente cambio de ruta. al fin y al cabo somos ciclistas mtb y lo único que queremos es pedalear en medio de la naturaleza. creo que con eso se resume el espíritu emebeteéro de este domingo 'dimonizado'
gracias amigos por otra experiencia inolvidable.
por último, la acción de dinhio merece una mención en el programa 'al filo de lo imposible'. creo que ni queriendo se pudiese repetir tal hazaña. 'mario' eres un crack encima y al aldo de la bici.

Eugenio dijo...

Que quedi per endavant que em sembla més bèstia el teu que això del Dinhio, et lleves a les 08:10 i ens atrapes, quina màquina de donar pedals.
Gràcies pel teu esforç, havia ganes de veure't i ho saps, sense mariconades ehhhhhh :-)

Xavi "Kanyilles" dijo...

Gràcies nois, el camí que ens vau ensenyar impresionant, i tu Uxio ja sabies que en tenia moltes ganes ... va valdre la pena l'esforç! Ah gràcies per la foto!!