lunes, 28 de diciembre de 2009

Where is the limit ?



Esta vez y sin que sirva de precedente escribiré en castellano, más que nada consciente que este humilde blog lo lee desde el silencio gente de todas partes y para esta ocasión espero la máxima difusión. En esta ocasión, de la mano de mi "sponsor" oficial Antiga Casa Reus y de Josef Ajram os quiero comunicar que en breve tendremos en la tienda (C/Llibertat, 9 - Castelldefels) a vuestra disposición la pulsera y los buff  "Where is the Limit?" !!!. Si quieres saber más pincha los links anteriores pero a modo de resumen comentar que "Where is the limit?" es ya una marca que nació del lema que yace en el interior de cada uno de nosotros ante cualquier situación, personalmente cuando salgo en mi bike e intento superarme a mi mismo.

Cada pulsera cuesta 1euro, del que 0’30 euros son para la Fundación Pare Manel y el resto es coste de producción. Para los Buff el precio es de 9 euros y 1 va para la Fundación. Pare Manel es una asociación que impulsa proyectos para la reinserción de colectivos marginados, ya sean niños, jóvenes o del mundo penitenciario.

Si quieres puedes, así que "Where is your limit?".

X.

domingo, 27 de diciembre de 2009

GR-92 + Bola = tenim un nou Xapu!

Lectors no plou!!! avui ha estat una mini-sortideta en tota regla, on no hi ha faltat de res. 7:32am estem 5 al Club: Sherpa, Baron, Ex-Cronista, Dinho (ojo, tenim un nou àlies per aquest polifacétic individu!) i el Kanyi. Dos dels integrants sembla ser (sembla, perque després res de res) que tenien una mica de presa i ja veient que ningú més arribava es decideix anar cap a les Costes per enxampar el Gr92 i anar-lo pujant fins arribar a les goseres, Canòpolis o com li volgueu dir, gairebé a tocar de la Pleta. El camí, on les dobles s'han portat força bé, és guapíssim, força freqüentat per l'ex-cronista per fer els seus entrenaments (ell per estalviar temps ha posat la seva SantaCruz al Chevy per esperar-nos al principi de les Costes)... es força tècnic, i el ritme que hem portat ha exigit les més meves altes pulsacions ... també és veritat que una setmana sense fer res, bé, sense fer res no sino jalant com un homeless (amb tot el respecte) al que deixen entrar a un buffet lliure ha fet que estigui una mica més alt del que tocaria, tot i que no em queixo. Baron amb excés d'ous fregits, ex-cronista amb la barba del Papà Noel, Sherpa a la reraguàrdia vigilant-nos a tots i ben fet, ja que avui el peu a terra ha estat la nostra constant ... i dinho, Baron Dandy o Xapu2 (després veureu per què) amb el seu casc que espero no hagi d'estrenar mai ... tots 5 amb ritme hem anat pujant fins arribar al "mirador" sobre el Port Ginesta.

Un cop aquí, els dos monyons del grup han decidit baixar pel RatPenat (què qui? ex-cronista i sherpa ...jejeje) per fer un café ja que "portaven pressa" ... els altres 3 valents hem decidit pujar fins la "Bola" acompanyat d'un paio amb una Scott que tenia ganes de xerrera (això quan ens ha agafat). Ja el coneixem el RatPenat, el cabró puja i puja, però res que pugui amb nosaltres ... arribats a la Bola xerradeta, foto i vinga cap avall que fot baixada!!!


Comencem i la bici del Dinho fotia soroll i ell brama: "me he quedado sin freno trasero!" clock-clack!! ... collons ... "para para! vamos a mirar-lo ... llevo herramientas!" li comento jo ... i si, parem i havia perdut un dels cargols que fixen el fre de disc de darrera al xasís!!! joder.... i senyors, a new xapu is born ... el tio agafa i treu una tanca ràpida de tija i "ni corto ni perezoso" la casca al foradet del cargol mentre Toni anava dient "una brida, una brida" ... i ni brida ni òsties .... el cargol sembla que agafa, el tio ho dona per bo i comencem el nostre descens amb certa cura per l'asfalt mullat fins que Xapu2 (fins ara conegut com dinho) es casca una derrapada que dura tota la curva demostrant-nos que el seu fre del darrera frenava de collons! quin animal que està fotut!!!! al lloro amb la foto!!! El dia que te salgan pelos en la oreja te cambiamos la partida de nacimiento y te ponemos XAPU-DOS.

En fi, al arribar abaix els monyes encara estaven fotent el café, Toni i Xapu2 s'han quedat per despedir l'any i jo he fotut una bona apretada i tot just he arribat a temps per poder esmozar en família i poder fotre aquest post. 25 Kms que potser hauran servit per no perdre de tot el ritme, descobrir aquesta bonica pista i cremar una de les "N" barres de Suchard que m'he aspirat aquests dies.

Feliç Any Nou.

X.

domingo, 20 de diciembre de 2009

Rapidet que tenim pressa!


Avui el "mono" de sortir ha vençut a molts factors que feien que la balança es decantés cap el cantó del "PASSO i me'n torno al llit". El primer ha estat llevar-se després  (els lectors ja ho sabreu) d'una mala nit. Però es que un cop llevat el termómetre de la cuina marcava 1º i això encara ha fet que el meu escrot es contragués més i enlloc de desenroscar la meva Oro-Ley per fotre'm un café pensés en marxar al llit; tot això empitjorat degut a que avui tenia el temps just per un acte que desenvolupaven les meves nenes ... però la visió de les festes amb la seva aturada conseqüent a fet qué si, que posés café, la cafetera al foc i comencés el matí amb el meu café&soja.

Uf! quina rasca ... avui no me la carregaré, no em pot passar com la setmana passada que em vaig glaçar així que atenció: doble mitjó amb l'exterior de llana, doble culote d'hivern (si si, els dos afelpadets), samarra arrapada térmica, samarra afelpada de running, paravents, xaqueta afelpada running/biking + xubasquero ... braga pertinent i guants d'hivern .... (al tornar he plenat la rentadora només amb la meva roba!). Dioni ens ha cantat -3º en algun punt de la ruta!!


Al club en Toni (avui ben tapadet!), Chrètien (aquests paios no entenc com poden anar amb PIRATes), Dioni, Dinho (amb casc integral i càmara .... aquest nano fot por!). Arrenquem i avui el ritme ha estat seguidet seguidet ... ja posarà el cronista la seva, jo us diré que per hem tirat per la Hípica per anar a Can Feral i després no sabria explicar per on hem passat (Barón, ya me pasarás el GPX). M'ha fet molta il·lusió trobar un company que malgrat només hem coincidit en una sortida (que va ser collonuda) sempre m'ha portat molt bon rotllo i bones vibracions, i sempre ha estat al tanto de la recuperació del meu puto dit, Eugenio, amb tota la seva tropa disfreçats de Pare Noel!!! Nois, sou l'òstia!!!!  Pistes maques, xerradeta  i anar fent però no recordava les pujades finals a Sant Antoni ... les he encarat amb molta alegria seguint Toni i gairebé em passa factura!!! COLLONS quina feinada!!!


Ja a dalt, i després de que Dinho tirés alguna foto i fotés algun bram tipus lloro, el cronista ha decidit desfer lo fet i en un punt enxampar carretera, doncs tant ell com jo avui teniem una mica de presa i ell no ha donat opció a que ens "perdèssim" ... axí doncs i segons ell hem fotut una baixada gairebé en 20 minuts! si si, una passada ... ha estat en aquell moment que ja no notava els peus ... la resta del cos bé, però hauré de buscar una solució pels peus ... potser l'invent que porta Dioni ¿? ... no sé, provarem ... Els que anàvem justos hem marxat i els altres 3 s'han quedat a cafetejar a la petanca.

Total, 2 horetes i uns 32 Kms que avui si que ha contat el puto polar però en canvi no ha volgut monitoritzar les meves pulsacions ... potser per la quantitat de "felpa" que portava a sobre? no ho sé ... potser millor, pq la pujadeta final a Sant Antoni és un trencacames i trencapulsómetres!!!

Que passeu bona setmana i no sé si desitjar ja BON NADAL ... m'estan temptant per fer una nocturna dimecres ... no sé no sé ...

X. K

domingo, 13 de diciembre de 2009

Brother in law o el meu cunyat Uri



No us he parlat mai del meu cunyat Uri? ... preneu nota perquè ben aviat en sentireu a parlar ... és un fora de sèrie tant com a persona com esportista ... i sembla que li ha picat el cuc de la bicicleta!!! ole ole! amb la seva Cannondale que li van regalar quan tenia 11 anys el tio es casca la ruta que faci falta sense cap tipus de problema ... impresionant! la bici no és que li vagi petita, sino que li va diminuta i tot i ser totalment rígida no hi ha pista que se li resisteixi.


Avui hem decidit fer un Cap del Porc, o sigui, Kastefa, Purgatori, Clota cap a l'esquerra per després baixar el pedregal que finalment empalma amb la pista que portaria als monjos per desrpés agafar la pista de Vallgrasa i per mancats de temps agafar el Rat Penat (mira, així li presento a l'Uri la carretera que enguany faran a la vuelta, gràcies M.A.pel teu post on ho comentes)... on per cert, estàvem congelats i per postre ha començat a nevar!!! una pasada ... he trigat més de dues hores i mitja ampolla d'Enate (si si, un vinet que no està malament) a reaccionar i entrar en calor .... em penso que la setmana vinent m'emporto el Termo!!! (A la foto fotent-me una transfusió de sang ... jejeje, no, no sé quina merda d'isotònic portava el cunyat però el color fot por!)

En fi, que estic molt content perque no diu que no a res i puja i baixa tot i sempre content (que bonic és tenir 22 anys!). A veure si algun dia el convenço per matinar i poder sortir amb el grup.


PER CERT, D'AQUI FOTO UNA CRIDA QUE SI ALGÚ ES VEN LA SEVA BICI VELLA BEN BARATA QUE M'AVISI ... per 1,75m i suspensió al davant eh? ara no em truqueu per les vostres BH de quan tenieu 4 anys! Kbrons!!!

Resumint, 42 kms i 1400Kcal en 3 horetes més que entretingudes, amenaçades tota l'estona per la pluja, neu i una mica de rasca ... el puto Polar ha deixat de marcar els kms ... anècdotes? un biker que en una curvola se la fotut pujant el purga i una derrapada de l'Uri baixant el RatPenant mullat ... com ginya el tema!

Apa, aquesta setmana més!!!

domingo, 6 de diciembre de 2009

A La Mola amb els collons a la gola !

Malgrat ja sigui una propietat meva davant la que no puc fer res (el mal dormir davant d'una sortida en grup) avui ha estat un gran dia on una bona barreja de components han fet que el matí hagi estat memorable ... i això tenint en compte que el despertador ha estat omés pel meu subconscient i ha fet que em llevés tant tard que no tingués ocasió de reunir-me amb el Sr. Roca, l'amic que coneix el foradet del cul  i demés vergonyes de pràcticament tots els mortals ... anem per parts però.


Ahir per la nit rebo un correu d'en Mossén comentant que avui sortiria i que podriem fer quelcom suau, convocant-me al club (ara ja sempre és Vaselina, avui escric aquí davant la baixa del "Cronista" i per petició popular de la resta del grup). No li vaig confirmar la meva asistència però les ganes i el dit, que comença a deixar-me viure una mica em van fer preparar els estris "for if the flies" .... Com us he dit m'he llevat malament d'hora, però després de fer un "auto-check" no m'he trobat massa malament per lo poc que he dormit i he decidit posar-me les piles per arribar al club.

Arribo el darrer i ja m'esperaven els altres components que avui hem integrat el grup: Toni "BR", David "Mossén" amb la seva nova, agressiva i espectacular CANYON: David, felicitats per la nova màquina ... una preciositat amb uns pneumàtics que ja semblen d'enduro!!! i finalment en Xavi "Klein", rider que m'ha fotut el nom però amb tota la raó del món .... un altre fora de sèrie que arriba al club i que m'ha fet descubrir que Toni parla el català fantàsticament bé! ;-d

Jo esperava que fariem una ruta curta, de fet amb en David haviem emailejat de fer una VB Curta, però nois, aquí no es pot badar que en Toni ja ens havia endinssat dins del Purgatori tot xino-xano ... Toni, sobrat com sempre avui no ha portat ni un trist bidó amb aigua ... cosa que pensàvem que el frenaria una mica però ... res de res ... intractable. Ja pujant el Purgatori he anat coneixent al Sr. Pey, on després d'intercanviar els primers mots en una xerrada molt agradable li he complert la meva promesa de cantar-li un "Jingle" ... Xavi, ja saps per on va eh?? :-D. Ben aviat he descobert que en Xavi està ben en forma i tira de valent no tenint cap tipus de problema en cap tipus de terreny ... I tot xerrant i tantcant el grup, com no podia ser d'una altra manera veient les incomnesurables cames dels meus 3 companys hem fet la Clota, i sense pensar-ho ni mica els dos motors Ferrari del grup han decidit tirar cap a la Mola davant del meu acollone: m'aguantarà la ma? m'aguantaran les cames? m'aguantarà el cor???

I nois, la pujada es fot molt dura ... puja, puja i puja i els "cavalls" anaven tirant del carro i després de passar per unes pistes maquíssimes, alternar baixades divertides, algún trocet de carretera amb alguna mega-pujada asfaltada hem començat a tenir unes vistes espectaculars ... en Toni comentava que estàvem sobre els 500m, quan de sobte hem arribat al "punto geodésico que si destruyes pillas" que ens marcava l'arribada a LA MOLA. Klein ha tret el seu mòbil per treure un parellet de fotos i verificar que el GPS ens posicionava força correcte. Mentre jo en prenia un plàtan, en Klein, Toni i David tiraven de barretes hem pogut veure Montserrat i fins i tot un Parc Eolic que no hem sabut ubicar. Moments memorables entre renec i renec del David que anava dient-nos que ell portava una bèstia baixadora! que on cony estaven les baixades que allò només pujava! ... ja fa temps que et conec David, però quan menys oxigen arriba als nostres muscles més divertit et tornes, kabrit! :-D Comentar també, que en David ha recordat Rumàrio en més d'una ocasió!


La pallissa a les cames era considerable en el moment que el meu conta marcava aprox. 32Kms. Parlant en grup hem decidit baixar per on haviem pujat per fer una tirada llaaaaaarga per la carretera de Begues, anant fent la goma i canvis de ritme fins la benzinera on precisament Klein ha parat a comprar-ne en forma d'Aquarius (tios, hem deixa impresionat la poca hidratació que necesiteu!). D'aquí baixada asfaltada ràpida  fins la reixa verda on he decidit agafar el "tete de la course" per baixar per un trocet que em va ensenyar David de pujada una de les primeres vegades que vaig sortir amb ell, fet que sempre li agrairé. En Toni m'ha comentat que li ha servit per veure una petita variació que he introduit després de caure una vegada sense conseqüències, quan el meu dit era això, meu. Arribada pels Cañars i descàrrega de les cames per l'Avinguda Pineda on ja hem separat el grup.

Ja a casa, satisfet per haver aguantat el ritme dels meus 3 companys, espectaculars tots 3, consulto el meu polar i em diu que he gastat 2088Kcal amb una màxima de 167bmp després de pedalar durant 55Kms en 3:45h i que he rodat a una màxima de 60Kms/h i a una mitjana de 15,7Kms/h.

Toni & David, content d'haver-vos retrobat i Xavi, un plaer anar al teu costat tot xerrant de les nostres vides eh?

Ara si, espero que fins ben aviat.

X. K de Kanyilles (Klein, m'has birlat fins i tot la inicial del àlies! :-D )

Edito: Toni m'apunta: El recorrido de hoy ha transcurrido por: Muntanyeta, Purgatorio, Hípica de Begues (Can Termens), Trialera (en el día de hoy: pistón) hacia Olesa, carretera Olesa km 15 a 17, La Mola, Carretera hasta Begues, Puerta Verde, Trialera “Costa Rica”. Barbacoas ,Viveros, Castefa

jueves, 24 de septiembre de 2009

De moment no m'amputen! :-D

Finalment, i després de molts dies de patir i de varis diagnòstics sembla que he anat a petar a un lloc on saben el que toquen ... es tracta de l'Institut Kaplan, especialistes en dolències i lesions de la mà, on el Dr. m'ha explicat el que realment m'ha passat ... fent una analogia amb la natura és com si hagués estirat una mala herba arrencant l'arrel, es a dir, he trencat un trocet d'ós y he arrencat lligament ... ole la p*ta trialera!

Pel que fa a l'ós ja s'ha soldat però ara el que ens interesa és recuperar l'extensió, ja que la flexió és un moviment més natural i ja arribarà, així que porto aquesta pròtesi (les ungles no són meves ...jejeje) que poc a poc em va forçant el dit per, algun dia, poder-lo tenir "recte" ... fot mal de collons (és una expressió! :-) però em foto ... en 15 dies em torna a visitar. El dit continua inflamant-se quan l'apreto massa però el Dr comenta que gel i més gel i que no li importa ...

De rehabilitació de moment res més (que de poc em va servir), sembla que tampoc hauré de passar per la taula d'operacions i com a nota positiva, em deixa agafar la bike PROTEGIT, però me la deixa agafar, tot i que ell mateix ja m'ha dit: "l'agafaràs igual oi?" ...

Au, continuaré informant després de gairebé 2 setmanes més sense tocar bike :-(

X.

lunes, 14 de septiembre de 2009

He tornat? mmmm ...

Si, han estat molts dies sense fer cap entrada, però com molts de vosaltres sabreu aquest dit i el seu mal diagnòstic m'estan fotent viu ... malgrat això i malgrat els 4 dies de rehabilitació (sense cap efecte notable, bé més aviat si però tipus "Sebastián", és a dir cap enrera) avui (per diumenge) m'he animat a sortir ... les meves darreres sortides, sempre en solitari sabeu que s'han reduit a pujar el Purgatori, cagar-me en tot pq el dit ja s'ha inflat i baixar per la Carretera de Begues en contra dels meus principis per no trobar ni una irregularitat ....

Però ah amigo! ... rebo el correu amb la convocatòria pels Vaselina al·legant que degut a la festa d'un dels fills la sortida no podrà ser massa llarga i sembla que pujaran el Purga ... així que les ganes m'han pogut i m'he enfundat la meva roba (gràcias Baldo) i he anat cap al club on per sorpresa meva m'he trobat a 6 components més amb ganes de xerrar i fer quilòmetres ... el meu pensament era de retornar quan el dit estigués a punt de petar: agraeixo des d'aquí la decisió de prendre un camí més portable que el prèviament s'havia establert ... he pogut arribar a les Runes de l'Eramprunyà sense massa problema degut a aquest darrer canvi.

Agraïr també des d'aquí a Chrètien la foto amb la que obro el post així com les seves cròniques al seu bloc on us remeteixo avui per a que llegiu la d'aquest diumenge. Jo afegiré com anècdota que tot i que he anat passat de pulsacions i en especial baixant (si si, sembla mentida oi?), m'he trobat una mica més còmode degut a que he invertit el sentit de la Larsen TT LUST trasera així que el taco ara porta la forma de pala en el sentit de rotació, fet que malgrat farà que la roda es degradi més aviat em dona sensació de més "agarre" en les pistes tipus Purga. El fet que els darrers dies baixés per Begues també han fet que em conegui una mica més les seves corves i pugui baixar força fort ... hauré d'anar-me calmant però ...

Ruta feta, anècodets i la resta? al fantàstic bloc BIIWHEEL.

No crec que aquest sigui un retorn en ferm, però si més no si que ha estat una sortida en tota regla ... no puc baixar trialeres tècniques però el dit comença a aguantar sense massa dolor ... és clar que encara no tinc força però paciència .... Gel i paciència, paciència i gel ...

Salutacions a tots i espero anar escrivint una mica més sovint.
X.

viernes, 7 de agosto de 2009

Descubriendo "Les Agulles"

Hoy por fin he descubierto qué son y dónde están "Les Agulles".
Sé que voy / vamos algo tarde descubriendo caminos nuevos, y hoy le ha tocado el turno a este maravilloso rincón que se presenta al purgatorio desde lo alto.

Después de dar pedales hasta conseguir coronar, pocas palabras surjen cuando aprecias la vista.

Si un día tenéis un momento de respiro subiendo el purgatorio, allá donde dejamos el campo de tiro a la izquierda y se inicia el único tramo de descenso hacia la clota, poco antes de llegar a la curva de la bajada, allí mismo, deteneros y levantad la vista. Im-presionante la imagen que se aprecia de "El Puig de les Agulles". De hecho, si lo miráis desde aquí se os quitarán las ganas de subir.

La alternativa es lo que hemos hecho hoy Sergio y yo. Subida a la Clota como de costumbre sin ver nada, mirando al suelo, y desde La Clota, hemos iniciado la subida de la izquierda que tiras, tiras hasta llegar a un desvío en el que debes decidir si vas a La Morella o subes a Les Agulles.
Hoy hemos tirado por lo segundo, y al llegar a la cima hemos apreciado una panorámica de Castelldefels quizás comparable a la que se aprecia desde la Desfeta, pero con una sutil diferencia. Desde Les Agulles se percibe todo el relieve del Purgatorio, cosa fina!!!

El caso es que de vuelta, y bajando por el Purga, ha sido cuando hemos parado a ver lo que acabábamos de subir y realmente es espectacular.

Otro punto curioso de esta salida es que subiendo a Les Agulles se ve una imagen perfecta de la Desfeta con la trialera que la cruza campo a través hasta La Clota. Digna de volver a bajarla!!


El caso es que a lo tonto, un Viernes cualquiera de Agosto hemos sumado una nueva salida que incluía a 2 ST. Xavi, no se me pasa una.

Saludos,
David "Mossén"

lunes, 3 de agosto de 2009

Un Lunes de Agosto

Parece que Agosto nos va a deparar más de una salida como la de hoy, sin planificación, sin un objetivo previo y sin apenas tiempo para pensar.

A las 19:00 arrancábamos desde mi casa Sergio y yo a dar pedales con la idea de coronar Rat Penat por el lado mar.

Aunque parezca mentira hasta hoy yo nunca antes había subido por este lado, así que merecía todos mis respetos, más aún escuchando a Sergio cómo iban a ir viniendo las subidas, un tramo picado muy al principio, falsos llanos, otro picado casi al final ... Él la conoce bien de una etapa de su vida en la que le dio por subirla y bajarla como el que coge el autobús.

El caso es que nada que ver cómo se agarran los neumáticos al asfalto ... acostumbrado a sufrir en tierra, las rampas son mucho más llevaderas sin tener que pensar en vigilar por patinar, piedras, etc.

Poco antes de las 20:00 he coronado justo en el desvío que lleva hacia "la bola". Evidentemente Sergio me esperaba debajo de una buena sombra.

Y la duda era entonces cómo continuar. O deshacemos lo recorrido o seguimos algún tramo más, teniendo en cuenta que vamos justos de hora.

La opción ganadora es seguir corando puertos, y ahora nuestro objetivo es llegar a lo alto de "la bola".

Ja la tenim aquí!!

Ya regresando hacia la carretera nos encontramos un bonito camino que dice "La Morella" ... pues a "La Morella" y venga pedales hasta que encontramos otro bonito desvío que dice a "Cal Ganxo" ... pues a "Cal Ganxo", ole, ole, esto es previsión!

El caso es que de "Cal Ganxo" nada de nada. Al final de un camino hemos visto que ni las cabras nos seguían, pero todo y así, hemos coronado dos postes de luz que luego vistos desde abajo daban vértigo de mirar.

Bueno, después del segundo poste de luz hemos visto inviable continuar porque las cabras éramos nosotros con nuestras Decathlones a cuestas!!

Como desde allá arriba se veía todo, detectamos un tramo de carretera en obras que hemos supuesto que empalmaba con la Sentiu cuando llegas al desvío de Castelldefels ... allí donde todos los camiones de basura siguen recto.

Pues no había mucho tiempo que perder porque la noche iba a caernos pronto. Así que pedales para arriba/abajo a deshacer la falsa pista a "Cal Ganxo" y a buscar el tramo de obras que habíamos visto desde lo alto.

Ole, conseguimos llegar al tramo en obras pero es como un laberinto de caminos inacabados ... eso sí, con una fina tierra en el suelo que hace las delicias de las derrapadas de Sergio.

Y cuando ya por fin estamos encarados de bajada, la cadena de mi bicicleta vuelve a decir que ya está bien. Que pare quieto ya!

El caso es que no llevo las milagrosas piezas de acople ... así que no quedan más narices que bajar sin cadena.

Suerte que todo es bajada hasta empalmar finalmente con el desvío de la Sentiu. Desde allí, Sergio se pone a remolcarme como si no hubiéramos hecho nada ... hasta cerca de la rotonda de Gavá, que nos intercambiamos las bicis para que yo pueda llegar a una hora 'decente' a casa.

Varias conclusiones en toda esta historia:
1. No planificar tiene sus riesgos.
2. Aún nos queda mucha montaña por recorrer.
3. Quien tiene un amigo como Sergio, tiene un tesoro.

Datos no tengo muchos, pero vaya, que como se habrá podido deducir de la crónica, hemos salido Sergio y yo, y hemos llegado tarde después de hacer bastantes kms.

Saludos,
David "Mossén"

lunes, 20 de julio de 2009

Nova fornada ...

Dincs la pena que tinc de no poder estar sobre la meva bike degut al poc descans que li dono al dit i a la gairebé nul·la recuperació tinc una gran satisfació: les dues horetes invertides en la Mar estan donant el seu fruit: amb 3anys i 9 mesos ja li hem tret les rodetes del darrera i s'ho passa pipa ... malgrat el seu "acollone" inicial que va durar no res li va començar a agafar gustet i sort, ja que els nostres ronyons no haguessin aguantat massa més, i personalment estic patint de "tiretes" als isquios ... 4 dies sense fer res i ja ho pagues ... quins collons! .... La Laia mentre aprofitava per perfeccionar el seu patinatge in-line i la Sonia per gravar una miqueta un petit video ...

El segon video que us penjo és més per a que el sentiu, sobretot el principi, ja que anava en la bike i de cop i volta s'atura i em diu que li estan trucant al mòbil i que s'ha d'aturar ... ¿? Millor escolteu-la ... :-D

La nova fornada de bikers has come ... tremoleu!

X. K ... "broken finger" :-(

viernes, 10 de julio de 2009

Continuamos para bingo ...

Molts de vosaltres ja ho sabreu ja que heu llegit el correu, però pels demés explicar-vos que estic en el mateix punt que la setmana passada ... jo en tinc ganes però el dit no m'acompanya i diria fins i tot que passa de mi. Avui parlant amb Joan, el Metge, ja m'ha comentat que és normal que això no millori si no descanso ... però ja sabeu que per la feina que tinc gairebé no paro (i també he de dir que "algo" d'esport faig) ... Molt de gel, antiinflamatori i sobretot paciència ...

Podria repetir la darrera entrada però per no avorrir us penjo una curiositat que he trovat per casualitat ... jejeje.




Bon cap de setmana.

X.K

viernes, 3 de julio de 2009

Jo dic si, el dit diu NO!


Avui era el dia indicat per fer el que informàticament en diem un "betatest". Ein? Un programa betatest es un programa que no està llest 100% però que ja té prou forma per llençar-lo al mercat i provar-lo, testejar-lo ...

Doncs avui era el dia "F" (finger) per provar el meu dit ... aíxí doncs, i com que avui és laborable per a mi i encara que us sembli mentida m'ha sonat el despertador a les 6:30h per endinyar-me tot seguit un coffee & soja + un platanet, calçar-me el vestuari i sortir amb la bici a veure sensacions ... M'he tret la pròtesi que em protegeix, he posat el guant i he tornat a protegir ... no fos cas que tot i anar prudent tornés a rebre ...

Amb la ideia de fer una VB Curta he tirat cap al Purga animat com sempre per la musikola del DJ MiguelÀngel, conegut també per ser un IronMan finisher ... pujada al Purgatori força còmode per fer més de 10 dies que no pillo la btt, malgrat tot el dit semblava que començava a avisar que allò no estava massa a punt, però les ganes i la pressa han espitjat els pedals, com sempre ... A la Clota ni he parat però ... ah amigo ... els primers petits bots tot just abans d'agafar el primer desviament m'han fet adonar que el dit ja no avisava, sino que amenaçava ... així que en aquell moment que encara estava a temps he decidit canviar itinerari per baixar (super-baixar) per la Carretera de Begues ... baixada espectacular i cómode: si el Larsen TT no m'acaba d'agradar sobre pista, sobre asfalt es porta més que bé. Arribada al bosc de la Sentiu i ... collons, cada petit bot era un suplici ... el dit em fotia realment mal i s'anava queixant el molt cabrit tot declarant que NO PASSEM EL BETATESTING ... Així doncs, tot i que muscular i cardiovascularment m'he trobat bé el dit no em deixa de moment declarar-me com recuperat.

Conclusió: Aquest diumenge repós ... espero estar a punt per quan tornin els Vaselinos de les seves "col·lonies" d'estiu ... :-D
Comentari a part: La bici no l'havia tocada des del dia de la lesió i m'he trobat algo curiós: porto el líquid preventiu antipunxades Hutchinson (una mena de merda color radioactiu) ... doncs bé, ahir, revisant la bici em trobo un trocet de la cuberta com mulladeta, res cridaner però suficient per atraure la meva atenció: miro i si! sortien bombolletes!!! Ostia, cuberta punxada??? bueno té collons, si fa 10 dies!!! i com anem de pressió?? Ostia bé!!! com pot ser???? en fi, afegeixo mig bar convençut que avui hauria de parar a reparar; he sortit i després de 1:30h per tot tipus de terreny no he tingut problema!!! MILAGROOOOOOO!!!! :-D Si això ha d'anar així pot ser l'òstia, tot i que no entenc doncs (a no ser que siguin punxades ganses) com tothom que corri en una Titan o una Cape no porti el semenasso aquest tincs les seves cubertes
Al que sortireu bon cap de setmana, i als que no també.
X.K

domingo, 28 de junio de 2009

Reportatge "Cape Epic"

Per tots aquells que no ho hem vist i per els que aquesta setmana no hem pogut sortir, per recordatori de Sergio "Alcatraz" i Ferran "Pinsso" us deixo aquest video del reportatge de "Temps d'Aventura" de TV3 a la Carta.



Au, vaig a donar-li una ullada ...

X.

sábado, 27 de junio de 2009

Trialera "Finger" by Dinho

Companys, 

Rumàrio m'envia els dos videos de la Trialera Finger, que demostren que cadascú baixa com li dona la gana ... és una llàstima però que al video no és plasmi el desnivell que té aquesta baixada amb la dificultat conseqüent ... només es pot intuir veient alguns dels components com baixen, gairebé no poden controlar les seves màquines ... evidentment tenim un parellet de cracks al grup que baixen tot (Manel & Rumàrio) :-D Els demés també, però tal i com he dit baixen/baixem com ens dona la gana. Jo per exemple practico el salt del plinton! :-D


 


Així doncs aquesta entrada és per comentar que efectivament el traumatòleg tenia raó i que m'hauré d'esperar uns dies més a agafar la meva montura, doncs després d'un intent fustrat d'ahir vaig veure que la recuperació del meu "finger" va més lenta que el desitjat ...  demà diumenge NO podré sortir amb vosaltres :-(.

Espero la vostra crònica com sempre i sobretot disfruteu i no us feu mal.

Salutacions a tots.

X.K 

lunes, 22 de junio de 2009

21/06/2009 - Guau! ... Garraf.

Senyors,

he de dir que la sortida d'ahir va tenir una mica de tot ... però com sempre va ser fantàstica ... com ja comença a ser habitual el millor que podeu fer és llegir la fantàstica crónica de l'amic Chrètien per fer-vos-en una ideia.

Jo afegiré que em va costar matinar i quan vaig veure que d'entrada em volien encolomar el Rat Penat em vaig acollonir, però el tema va continuar per les Costes, per mi molt millor ... estic però content d'haver matinat, sortit i descubrir nous trams.

Refinar que a la trialera final vaig intentar baixar-la sobre la bike i que en la primera caiguda al fer la recepció al terre em vaig torçar el dit ... al arribar a casa molt de gel i cremetes, però després de "una mala noche que la tiene cualquiera" he passat pel Centre Mèdic on m'han fet una placa i m'han confirmat que tinc una fisura que espero tindré recuperada pel cap de setmana (ejem, me veo muy optimista!). En la mateixa trialera vaig caure dues vegades més per cabut i segons Dinho (ja ho vam veure uns quants ahir al seu mòbil) és per trencar-se de riure ... a veure si em passa el video i el penjo, però us puc avençar que practico el "salto del plinton" .... jejeje el més important doncs és que les 3 vegades vaig caure de peu i no em vaig trompicar el cos (a excepció del dit). La Bike un parellet de ratllades que no deixen de ser "muescas" de guerra. Deixo una foto del punt d'entrada des de les Costes a la trialera.


EntradaVista Gaudí
Agraïr com sempre la bona companyia de tots, a Chrètien per aguantar les meves indirectes/directes per l'horari , les seves fotos, la presència de Jose que torna post-exàmens, el retorn del botifarrero Manel i etc etc etc ... i sento que Jordi, Sergio i David no vinguessin que haguessin disfrutat molt.

En fi, vora els 50kms que van sortir rodonets ....

X. K (segons C. "Charly")

miércoles, 17 de junio de 2009

Ja tinc la bomba ...

Finalment i després d'un parell de fiascos amb manxes d'anar per casa (Lidl i demés) m'ha arribat la doble bomba, ja que serveix per amortidors i serveix per pneumàtics ... 2 x 1 ... aquests dies que estic controlant el RP23 (sense novetat) he portat la del Sherpa; li tornaré diumenge. Aquesta Specialized té la gràcia que serveix per les dues coses, així m'estalvio (sobretot aquests dies) anar amb doble bomba, tot i que la seva característica principal no sigui la seva lleugeresa, i ja sabeu que al sac del McGiver hi podeu trobar de tot ... Els de Mamut han trigat una mica però per disculpar-se han afegit un buff ... sempre va bé.
:-D

Pel que fa al "joc" que tenia amb l'amortidor avui he vist i constatat que mitjançant un cargol allen s'apreta una peça específica que fa que quedi fixat ... el primer cop el cliclista va necesitar també d'una clau fixe, però he vist que no cal; crec que ell era el primer cop que ho veia, com jo ... a veure ara si ja queda finiquitat el problema.

Aprofito per contestar a Sergio/Eugenio i dir que quan vulgueu muntem la primera nocturna Vaselina/ST/Eugenio+afegits, però que si ho fem entre setmana ho tinc una mica pelut per l'horari ja que jo plego a les 20:30h i fins les 21:00 i perdent el cul no podria estar disfressat ... però ja podem anar posant fil a l'agulla eh? Per cert Eugenio i demés, tu que ens "desvirgaràs", quines il·luminàries porteu???

X.

lunes, 15 de junio de 2009

14/06/2009 Con "rampas" y a lo loco ...


Lectors, podria haver començat aquest post de moltes maneres però potser el més significatiu és aquest; també hagués valgut quelcom com "1a SundayVaselinada Team", " ... i apareix Rumàriu !!", "Bici i bon rotllo", "El Baron s'estira", "Chrètien recuperant-se ..." etc, etc, etc ...

Un altre diumenge fantàstic que passarà al meu volàtil arxiu (si, ja l'edat em fot aquestes jugades) però que trigarà a esborrar-se per la qüantitat de moments especials del dia ... No ens excitem però i anem al detall:


Riders : Toni "Barón Rojo", Sergio "Alcatraz", David "Mossèn", Joaquín "Sherpa", Chrètien "Cronista", Dinio "Rumàriu", Xavi "Kanyilles".

Ruta (by Toni): Hípica ,Can Trías, Can Feral, Parque de Gavà, Les Planes, Cal Vidu , Begues, Montau, Purgatorio, Viveros,..Can Bou. KMS: 45 i escaig.


La primera part de la jornada la podreu llegir al bloc del cronista oficial, Chrètien, que s'explica d'allò més bé i no cal repetir informació ... Afegir doncs que un cop va desaparèixer en C., en Toni ens va portar per unes pujades inacabables que van fer que en David comencés a veure-li les orelles al llop i li tregués pols al Rosari per començar a pregar ... jejeje. Com sempre, Toni i Sergio van exibir el seu fantàstic estat de forma i van tirar del grup amb ànim ... molt bon ambient i sobretot "amenizado" pel BikeSamber Rumàriu, ballant sobre la seva bike en tot moment, creuant-la a dreta i esquerra, derrapant i cascant-se uns "caballitos" de metres i més metres ... podriem resumir-ho com potència desbocada ... val a dir que Rumàriu ens va deixar pasmats, doncs en cert moment de les darreres pujades es va veure "sorprés" per rampes musculars, però el que és tenir 25 anys: dos minuts més tard estava derrapant o fotent-se la "segadors" sense problema ... increible (per cert, diumenge que ve ja diu que vol repetir, que s'ha trobat molt bé entre tots nosaltres). El dia que es dosifiqui una mica més pujarà i baixarà mentre nosaltres encara no haurem ni sortit (i ho farà fotent la vertical sobre la bike, que és l'únic que li faltava per fer!). Mossén anar pregant puja per tot arreu i ahir el vaig veure amb molt bon humor, entregat i molt content, com aquest matí a escola, cridant entre mig dels demés pares: "RUMÀRIUUUU" ... quan el destapes li surten les bombolles! i el Sherpa, troç de pa i bon company, havent-se fotut la pallissa el dia anterior i "REFREXionant" i acompanyant a Rumàriu en els moments delicats. Un 10 (i ara no es per Romario) per a tots :-D

Val a dir que un cop arribats a la caseta i veient però que Rumàriu estava una mica tocat, i previ contacte telefònic de Toni amb Joaquín vam decidir donar mitja volta i tornar pel Purgatori ... no entenc com baixeu d'aquestes maneres ... sou tots impresionants, de veritat que només vaig poder que mastegar la pols que aixecàveu procurant no fotre'm "rectos" en més d'una ocasió ...
Ahir el nou fitxatge feia 25anys, però en Toni el dia abans n'havia fet 42, FELICITATS a tots 2 ... així que en Toni tal i com he comentat abans es va estirar i arribats al club de la petanca es va fer portar un parellet de gerres de birra acompanyades d'unes patakes i unes olivetes mentre comentàvem la jugada, fet que queda gravat com podreu veure al video de sota.

Pel que fa a la part personal, la part més dura per a mi va ser la eterna pujada semiasfaltada ... no s'acabava mai, però em vaig trobar millor que esperava. Ahir el Rp23 no va perdre pressió (BIEN!) però el kabró a tornat a agafar joc per la part que s'ajunta amb el quadre ... a veure si aquest vespre trobo un moment i m'ho miro ... jo acumulant kms sobre la meva xinxeta, a veure si l'acabo de fer meva. Continuo pensant que la Larsen trasera és un pelet estreta ... Dir que m'ho vaig passar molt bé tot i venir molt mal dormit com és habitual en mi davant d'una sortida en grup. Caxondeo i ritmes diferents però tots a una. Agraïr l'hora de sortida i comentar que per a mi la temperatura va ser molt bona, ja que el sol es va deixar veure acabant la ruta.

Diumenge que ve, REPETIM??
X.K.

viernes, 12 de junio de 2009

Setting R23


Avui ha estat una jornada en la que gràcies a l'amic Joaquín "Sherpa" i la seva Fox Pump he pogut ajustar després de vàries proves la pressió del putot del RP23 ... ¿putot? ... si, aquest galifardeu sembla que no vol mantenir la pressió i ara que ja el tinc a punt només em queda verificar que no perdi pressió després "d'apretar-lo" per aquests camins de Dèu ... de fet la sortida d'avui ha servit per això.

Em dona la sensació que amb 130Psi vaig bé pel meu pes ... amb un pelet menys també aniria bé però dona més sensació de balancí ... així que de moment em quedo amb aquesta. Pel que fa a la Larsen ja li arribarà el moment de buscar-li la pressió adecuada per aquestes pistes de Dèu que sovintejo, ja que crec que puc anar millor i estabilitzar-me més, però avui era el RP23's day.

Ruta de divendres, que com sabreu i degut a que surto sol és bàsicament la VB Curta, avui en companyia de dos riders més que casualment anaven uniformats com jo, així que ja els hi he fotut el nom: equip Valbuena ... m'han passat a l'entrada del Purga on jo estava aturat en una de les N parades que he fotut per verificar pressions i després de preguntar-me si tot estava bé han tirat ... els hi he donat cacera a la matamatxos on hem comentat que el calor era terrible malgrat tots anàvem en xaleco ... així que ells un cop arribats a la Clota han preferit fotre-se-la a esmorzar ... si senyor! ves quins collons! :-D.
Jo he continuat amb la resta de ruta que ja sabeu, verificant i provant uns cop més la maleida pressió, on bàsicament he intentat anar agafant confiança i anant fotent callo al cul perque la xinxeta sobre la que m'assento té collons ...

Ferran "Pinço" pel seu cantó es va estrenar ahir amb una sortideta llarga ja de 50Kms conduint la seva Onix ... caigudetes pertinents al fet d'estrenar-se amb automàtics però res seriós, però Ferran, collons, posa't protector solar que ja has vist com has arribat! PALETA! (amb tots els respectes!). Quin puto crack ...

35Kms, 2Litrets, 1/2 platanet + mini barra de merda decartón.
X.K.

lunes, 8 de junio de 2009

i en Sergio m'ensenya un trocet nou ...

Finalment hem sortit en solitari Sergio i jo ... el fet de que tots 2 teniem compromisos ha provocat que no ens "enmerdessim" amb rutes noves fetes en grup. En Joan va tenir intenció però es va adormir i sortint sol porteriorment es va perdre! Encara no en se els detalls. Com sempre, els Vaselina no sé sap ben bé fins darrera hora el què faran, i un missatge meu els va alertar de les nostres intencions ... els Vaselina, matiners malgrat l'absència justificada de Chrétien surten sempre d'hora i van decidir passar de nosaltres ... més tard i per casualitats del destí vaig coincidir amb el Sherpa, camí del ciclista a comprar una bomba on vàrem tenir una estoneta de xerrada.

Per cert Joaquín, moltíssimes gràcies per deixar-me la teva bomba Fox, m'està servint per controlar les presions ... d'entrada em sembla que diumenge vaig sortir un pelet dur, però és clar, per si perd anava sobrat .... de tota manera acabaré de controlar aquesta setma i te la torno. Gràcies de nou.

En Sergio tot i venir tocat per una mala nit degut a unes tapetes de darrera hora va tirar del carro de valent ... és un fora de sèrie i malgrat la setmana passada es va ostiar en la recepció d'un salt el tio baixa que ni els del "dirty track" ... és per veure-ho, si pots, perque la polseguera que aixeca és brutal!!!! QUE KBROOOOOO!!!!! Amb prou feines el vaig poder anar seguint ...

En fi, com darrerament el Purga va ser la nostra entrada per continuar pels tobogans, per cert, que al creuar la carretera de Begues vam topar amb els Dimonis, Eugenio "GC", espero t'hagin passat la salutació cordial que els vaig enviar per a tu!!! jejeje.

Ja als tobogans vaig treure la capa i per badar la bici va anar al terra sense conseqüències ... tornada pel Cementiri per recular a la Hípica i provar des Can Bori una pisteta de que si l'he fet algun cop no en tenia consciència ... sempre s'aprén quelcom nou.

El dia tot i que semblava que seria raro va ser magnífic: sol i temperatura fresqueta .... ideal.

40Kms més al sac.

X.

viernes, 5 de junio de 2009

NO PLOU!

Avui ha estat el dia per testejar la nova coberta del darrera. Com alguns de vosaltres sabeu les Hutchinson Cobra de 2.25 són un portaavions i pujant es noten ... així que em vaig fer amb una Maxxis Larsen LUST Tubeless 2.0 per com a mínim, canviar la del darrera i provar què tal pujo. És una coberta rodadora prou adecuada pel tipus de pista que fem per aquí i personalment crec que no massa apte per fang o pluja ... però jo també m'arronsso quan plou!

En fi, que tiro cap amunt previ pas pel ciclista ... el rp23 sembla que no està fi i perd compressió o que jo estic com una vaka ... de moment no me'n fio ... li tinc l'ull tirat al damunt ... enfilo deixalleria i rebo una trucada de Joan "Rac" dient que em venia a trobar, total que després d'esperar-lo un colló i part de l'altre ens hem trobat a la porta de l'infern (àlias Purga).

Pujadeta més que correcte, la llesca més fina no em dona sensació d'alliberar-me molt però un cop a la clota potser si que m'he notat més descansat ... no ho sé, potser necesito alguna sortida més per acabar de valorar ... el que si que es nota és baixant ... menys segur però tampoc res de l'altre món, potser la solució serà un 2.10.

En Joan s'ha portat bé i poc a poc l'he anat estirant per a que veiés la ruteta que darrerament faig quan surto sol a fotre un vol ... crec que li ha agradat i el més important és que tot i l'amenaça continuada de plugim no ens hem mullat. El fet de no tenir canvis de llum (tota l'estona núvol) ha donat un pelet més de confiança al Brother, que avui també es podria haver guanyat l'àlies de Joan "Operadora" per les contínues trucades rebudes.

Anècdotes i comentaris:
  • Ferran "Pinço" ja té la seva flaca i al vespre anirem a buscar unes "zapas" ... què guapa és!
  • Maiot M.Mauri estrenat i de conya, gràcies Baldo! (ya te pasaré foto!)
  • Automàtics al 100%, fora plataforma i posats al mínim molt segur.
  • Tija 1 punt més a dalt, menys fatiga als cuàdriceps! joer, no m'entenc ni jo!
Apa, fins diumenge.

X.

martes, 2 de junio de 2009

CADENAAAAAAA!

Joan "RAC" (àlies guanyat a pols per la quantitat d'assistències que va haver de proporcionar aquest diumenge passat) ha fallat de nou ... vull dir que no ha vingut amb nosaltres tot i que si que ha sortit, amb Markus "Allen" i Christian "BishofBerga" a fer un Purgatori + Desfeta, però això, com diria George Pujol:  "ara no toca".

Així que em trobo als dos companys, Mossèn i Alcatraz degudament uniformats amb el seu maiot de la Cabrerès i un somriure a la cara ... unes breus paraules i enfilem la Hípica per anar a trobar el Purgatori on després de les primeres curves en comú Alcatraz es despenja i ens deixa enrrere. Tot just després de la "Z" em despenjo jo per veure si puc agafar al lider i després de la matamatxos i alguna curva més i en el moment que anava a demanar música a l'Ipod sento un bram .... "Xaviiiiii ....." que cony és això? és la sessió d'spinning??  em trec l'auricular i si, sento un "Xaviiiii ..." Intento avisar Alcatraz però el seu "trance" i que ja estava un pelet lluny ho fan impossible ...

Resumint: La cadena nova del Sr. Mossèn havia decidit donar pel sac ... reculo i baixo fins trobar el company ja tronxacadenes en ma i envainant passador ... però noi, la cosa no semblava que quedés massa forta ... així que després d'intentar apretar amb una alicateta el Mr. decideix recular i tornar a la base ...

Així que ens va tocar fer la resta de la ruta a Alcatraz i Xavi K en solitari, acompanyats però la resta del purgatori pel Jano. Degut a que haviem perdut molt de temps vam decidir repetir la ruta que vaig fer divendres passat però amb una vía que va introduir Alcatraz. Un cop arribats a Gavà ens vam despedir i jo vaig recular per la pisteta que et deixa a la reixa verda i el demés ja sabeu, fins Canyars i casa ...

Val a dir que vam estar de sort que al Mossèn li petés la cadena, ja que sino no dinem!!! MOSSEN! BON APAT COLLONS!. També que les ganes amb les que es va quedar les va matar ahir, doncs aprofitant que tenien festa van repetir ruta.

X.

jueves, 28 de mayo de 2009

Valió la pena madrugar


Si este post no ha salido hasta hoy es porque no encontraba (ni encuentro) las palabras para describir todas las sensaciones y emociones vividas en la Cabrerés, así que no lo haré.

Tal y como me lo vendió Sergio, hay infinidad de motivos por los cuales vale la pena hacer esta clásica pedaleada y quizás el primero de ellos sea la espectacularidad del paisaje que acompaña toda la ruta.

Quien tenga 20 minutos que eche un vistazo a este reportaje de El Collsacabra en el que Antoni Bassas lo presenta como su paisaje favorito de Catalunya.

Solamente por disfrutar del entorno por el que transcurre toda la prueba ya vale la pena participar, pero además hay que añadir que en la 17 edición de este año nos reunimos unos 3.000 participantes dispuestos a reivindicar que ésta es la cursa BTT por excelencia de Catalunya.

Siempre habrá quien encuentre alguna pega en la organización, en los obsequios, en algún tramo del recorrido ... pero en mi opinión, por todo, absolutamente por todo, valió la pena madrugar.

Mossèn.

Màquines!

Si, encara soc aquí ...

Després de deixar aquesta setmana de silenci per donar protagonisme a altres components del Origin SundayTeam per la seva participació a la Cursa Llarga Cabrerès, i esperant que obrissin un post que per modèstia no ha arribat torno a escriure jo ...

El remarcable de la setmana, doncs,  ha estat la participació a la 17ena edició de la cursa Cabrerés per part d'en Mossén (haurem d'anar pensant en un altre nom, doncs ja no prega tant!) acompanyat de l'espurna Alcatraz, potència pura ... remarcar l'esperit de superació d'una parella de mandrosos en especial Alcatraz, llevant-se a les 5am (hora en la que normalment ni ha marxat a dormir) per poder arribar a la sortida sobre les 7:30 i passar-se pràcticament 6 hores damunt la bici. Nois, tal i com hem parlat i per motius que no venen al cas no us he pogut acompanyar en aquesta ocasió, però espero que la 18ena la fem en comú, tot i que llevar-se tant d'hora a mi em mata ... com diu Alcatraz tinc 350 dies i pico per annar-me mentalitzant! :-D

Des d'aquí la meva enorme felicitació per aquesta gesta ...  i tots els culés per la gesta del Barça.

La meva setmana passada es pot resumir en una sortideta ràpida: puja-baixa Purgatori, una VBCurta i una VB amb afegit de Cementeri + Gavà + "postres". Un total de 90Kms. Demà sortideta en solitari, si algú s'apunta ja sap.

Animar també a en Chrètien en la seva baixa per operació i desitjar-li una ràpida recuperació ... cuida't!

X.

viernes, 15 de mayo de 2009

Video Open Natura Sta. Maria de Palautordera

Per tenir una mica ideia de l'ambient ... si voleu riure una mica anant al tajo directe, passeu al minut 14:48 fins al 16 ... passant de mullar-se els peussss!!!!


Open Natura Sta.Maria Palautordera from jordi on Vimeo.

:-D

X.

lunes, 11 de mayo de 2009

10/05/2009 - OpenNatura Palautordera

...o "Brothers in arms". Finalment hem participat a l'Open els dos germans: Joan & Xavi. L'enfoc que li vam donar a la cursa va ser de "finisher" ... es a dir, fer-la sense massa problemes ni riscos intentant que en Joan quedés amb bon sabor de boca, així que vam sortir al darrera de tot ... al principi el cos et demana guerra i ajudat dels automàtics tires per on els demés passen a peu (ja sabeu, soc "el Segador"), passant a molta gent per les parets, però va arribar un moment en que el tema es va fer agobiant: la gent s'amuntegava davant una baixada o pujada forta fins l'extrem de provocar qües ... així que quan vam arribar al 1er avituallament, al voltant del km15, en Joan i jo ens vam dedicar a jalar, jalar i jalar ... ah, i pixar, mentre esperàvem el tall per temps de l'organització per no deixar passar a ningú que volgués fer la llarga ... un cop vam arribar al límit horari vam decidir tirar obviament per la llarga, esperant que la gent s'hagués "rajat" després de les explicacions de l'organitzador dient que a partir d'aquell moment venia lo dur: més de 8kms de pujada continuada sense descans amb els 2 darrers especialment durs, rampes d'un 20% i un sol de collons i desanimant als que els primers kms ho havien vist dur.

Així va ser, a partir d'aquell moment i inicialment acompanyats per components de l'equip Roche vam començar a tirar amb continuitat fent "la goma" els dos germans tirant l'un de l'altre, controlant el pulsòmetre i fent servir els automàtics a tope i ja d'entrada deixant els companys darrera ... va ser una bona pujada, ho compararia amb un Purgatori però sense treba i més relliscós ... aproximadament al km25 ens vam trobar ja el segon avituallament on després de tornar a omplir-nos de forces en Joan es va vestir ja que ens esperaven 11 Kms de continua baixada amb tot tipus de terreny, canvis de llum i temperatura! Una canya de baixada ...

En aquest punt i degut a que en Joan baixa prudent ens vam despedir i jo vaig tirar a lo que el sentit comú em permetia i la musikola de l'ipod em marcava ... El millor de tot: baixada sense trobar-me a ningú i baixant totalment al meu ritme, traçant com em donava la gana sense patir per ningú, exprimint al màxim la meva rockshox, els meus punys i avantbraços ... esforç i tensió continuada davant la desconeixença del terreny ... (A la foto en Joan iniciant el seu descens).
A l'arribada SORPRESA!!!! les meves suporters incondicionals m'esperaven per donar-me el millor trofeu que podia rebre: "PAPAAAA!!" i un bon petó de cadascuna d'elles ... i ja amb una de les dues botifarres que em vaig endossar a la boca ens vam tirar una foto ...



Anècdota va ser que malgrat una caiguda (per sort els autòmàtics van saltar a temps i vaig poder aterrar sobre tou i ... de peu! acollonant ... quatre punxes clavades i felicitacions del que anava darrera meu que va veure com "treia la capa" ningú va prendre mal. No us explicaré el que vam menjar pq no acabaria, però 1900Kcal gastades i 3h20' de bici van completar una sortida més en el que va imperar va ser el bon humor i el bon rotllo entre tots els participants.


X.

viernes, 8 de mayo de 2009

8/05/2009 - Prèvia OpenNatura

Darrera sortida en solitari abans l'Open de Sta Maria de Palautordera ... la idea d'avui era reproduir una miqueta el que pot ser la "pedalada" de diumenge amb dos ports (per dir-ho d'alguna manera), a veure com responia, doncs les darreres sortides amb prou feina superen els 30Kms i diumenge en seran 40.

El primer port ha estat el Purgatori; com sempre es fa pregar ... Superat aquest he tirat cap a la trialera rectoria, tobogans i després he anat direcció cementiri de St. Climent repetint una mica el fet a la darrera sortida amb els Vaselina. Paradeta, fotoGps i pixadeta per confirmar que el sol estava molt kabró i que apretava de valent, doncs el litret que portava a la CamelBack (si, avui l'he tornat a posar en marxa) ja estava pràcticament esfumat, però encara em quedava un bidonet :-D .... D'aquí he tirat cap a la carretera per anar atacar el segon port: Sant Ramon. Entrada per la trialera impujable, peu a terra en varis moments per sentir el sol com cremava sobre els braços (menys mal dels protector solars) i arribada a dalt per la part del darrera, aquest cop relliscant la trasera i obligant-me molt contrariat a posar un peu a terra a la darrera rampa ... COLLONS! :-(
Un cop a dalt he parat a l'ombra i m'he cascat una barreta, ja feia 2 hores que anava en bici sense tirar-me res sòlid, avui ha caigut una de iogurt i poma, protèica que de gust està collonuda ... "sabe a poco" !! Sembla mentida però mai havia arribat a entrar a l'esglèsia, cosa que he aprofitat per fer avui i flipar amb la vista que hi ha des de dalt de les escales en un dia net com avui: jo diria que he vist neu i tot! Baixada per l'altra banda (hi ha molts forestals qrrant) per arribar a carretera i repujar fins St. Climent on ... collons! m'he quedat sec de "benzina" !! ... i em queda la tornada ... total, m'aturo a un trist bar de la carretera, demano un aquarius: "NO EN TENIM" ... i aigua? "NATURAL O FRESCA" ... fresca si pot ser si us plau ... i em treu un botellinet de merda de 25cls i m'han ROBAT 1 € ... quins collons ... suficient però per continuar.
La resta ha estat Can Bori, Vivers, Canyars, i per fi Casa ...

Curiositats i conclusions:
-He d'acceptar que he arribat cansat ... suposo pel fet que en total m'he aturat 10 minuts en 3h20' i també perque m'ha sorprés força la calda que fotia ...
- 44Kms, 1'750l de benzina, 1910Kcal, 1 barreta Nutrisport.
- M'he fotut un dinar amb la dona d'escàndol ... hi ha que recuperar forces!!
- Dissabte com a molt 4 estiraments si trobo el moment.
- Espero que l'Open vagi bé, ja us explicaré ..
Bon cap de setmana!
X.

domingo, 3 de mayo de 2009

03-05-2009 Xoc de trens

Avui ha estat un dia d'aquells on semblava que tot havia d'anar malament ... m'explico: primerament no he dormit aquesta nit ... potser alterat pel gran resultat que l'equip de futbol de la ciutat on vaig nèixer va obtenir davant l'equip blanc, potser alterat simplement per les ànsies de sortir ... no ho sé ... el que sé és que a les 6:30 ja estava esmorzant amb mooooolt de temps pel davant ... temps que he malgastat anat relaxat ...

Surto i munto el pulsòmetre al manillar, bidons al seu lloc i ... sorpresa ... la roda davantera a terra... sense temps per canviar-la trec la manxa de la macgyver's bag i inflo el més rapidet que puc, doncs el temps se'm tira al damunt i penso que pel poc trajecte que hi ha fins el club ja inflaré a can Baron Rojo ... em trobo a Dioni i ja al club Toni BR em deixa la manxa ... inflo, doncs no semblava res seriós.

Fem temps a veure si arriba el Sherpa però noi no arriba ... el truquem? què fem? tirem?? vinga si ... i en aquest moment en Toni i Dioni han decidit donar forma al problema físic de tota la vida: Si un tren BR sale de can bou a las 7:50 dirección Sitges i otro tren D sale de can bou a las 7:50 dirección Gavà .... a qué hora se encontrarán??? el primer que penses és: si van paralelos se cruzarán en el infinito??? doncs ... els dos companys han decidit provar-ho i s'han cardat una santa òstia ... impacte de videos de primera i revolcon (són uns despreocupats, doncs no he vist que usesin mesures anticonceptives!!! jejeje) .... L'òstia com he dit ha estat considerable, la pitjor part pel Baron que ha torçat banya (de la bici) i una bona rascada al pernil dret... res però que hagi impedit que continuèssim amb la ruta després de tirar de la macguiver's bag ... tot això ha fet que perdèssim un temps que ha propiciat que Joaquín, pensant que haviem quedat a les 8:00 ens trovés.

A partir d'aquí hem fet hípica, gavà (paradeta de la foto on els companys sembla que practiquessin "idiomes"; per cert que Joaquin porta la 2ª McGuiver Bag amb Betadine i tirites!! ) i entrada a pista nova per a mí que ens ha portat a fer la VB curta a l'inrevés ... però pujant una trialera no em notava fi i amb raó: he punxat del davant ... càmara nova i tira que te vas fins al punt que es pot agafar la carretera de Begues de pujada aproximadament uns 3kms fins entrar cap a la trialera de la rectoria pel darrera del Petrocat... avui amb molt de trànsit ... No teniem massa temps i després de pensar els possibles itineraris hem baixat tobogans vermells, hem suportat un intent de sanció per part d'uns forestals (es veu que hem d'anar per pistes senyalitzades ... quins collons) i hem tirat cap el cementiri de Sant Climent i empalmar cap a can Bori, Gavà, Hípica i Canyars on avui m'he guanyat un altre àlies ... Xavi "el Segador" ... i ja us explicaran ells si volen i si postejen algo el per què ... :-D

Els nois han quedat a la petanca a fer una birra i jo he tirat per parar de nou al Metropol ... he tornat a punxar al davant ... bé, el mateix puto poro que m'havia fet parar a dalt i no m'he cardat una bona òstia al baixar un troç de bordillot ... ja ha casa he desmuntat coberta i després de revisar 1000 cops no trovava el perquè fins que a la 1001 he trovat una diminuta punxa ben amagada entre els tacos de la coberta ... coses que passen!

Resumint:
35Kms, 3 horetes, 1L Isostar, 1400Kcal, 2 càmares i un sol espatarrant ...
Diumenge que ve campana i el següent també, espero em fareu una bona rebuda ... ;-D
X.

martes, 28 de abril de 2009

Casc: protegim el cap!

Fa molts anys que porto casc ... bàsicament perque fa molts anys que vaig en moto i puc dir que el casc m'ha salvat en més d'una ocasió ... i el no portar-ne també m'ha posat en algun tràngol (sense anar més lluny em vaig trencar el nas en un half pipe fa un parellet d'anys) ... És per tot això que després de la "gran colleja" que vaig rebre juntament amb el meu casc diumenge passat que avui he dedicat una horeta a jubilar el casc vell (tot i que el meu està partit, un casc encara que no es trenqui pot quedar força alterat estructuralment després d'un cop fort i no val la pena jugar-se el coco) i solucionar el problema ...

Era fàcil, o difícil, ja que volia un casc una mica específic, en la linia del que portava fins ara: un casc que no fos massa pesat i que em protegís una mica la nuca, el que ara està catalogat com ALL MOUNTAIN ... així que després de mirar una mica per internet m'he passat pel ciclista de tota la vida, DK90 i després de provar-me'n uns quants he decidit emportar-me el CATLIKE Shield-2. En aquell moment no hi havia justament "l'estampat" que m'agradava però encara que quedava el negre, així que aquest de la foto ha estat l'escollit ... però no havia mirat preu! ... cony, en aquell moment veig que un dels que m'he provat valia 180€ .... uffff ... al costat un de 25€ ... finalment el meu m'ha sortit per 60€ ... espero no tenir-lo que posar a prova!!.

X.

domingo, 26 de abril de 2009

26/04/2009 - VB Curta "in the rain" ...


M'he llevat passant del despertador i amb dubtes de sortir per la climatologia ... sabent que perdria el "tren" de les 7:00am i el de les 8:00 per poc però també he decidit tirar sol fins que el temps m'ho permitís.

Tot i sortir sol el BTT sempre està plagat d'amics "espontanis" i de coneguts, ja a l'entrada del Purgatori m'he trobat al Jano i tota la seva penya ... en Jano encara està tocat de les lumbars però malgrat tot el tio surt ... després de compartir amb ell unes pedalades he tirat ... passat 300 m. he coincidit amb una penya del Rat Penat (veure fotos) amb els que m'he ajuntat fins la Clota, on ells han fet parada i fonda i veient que el temps cada cop era pitjor (en aquest moment he tirat la foto que obre el post) jo he decidit tirar mentre pogués ... he anat baixant per on tots sabeu però ja al enxampar la pista que ens porta a la Carretera de Begues a l'alçada de la reixa verda, el "calatontos" ha passat a ser més fort, moment que he aprofitat per parar a posar-me el xubasquero i ... oh sorpresa! Alcatraz i Mossén estaven aturats fent el mateix que jo intentant buscar aixopluc. M'ha fet molta gràcia trobar-los, i més en condicions durilles (vull dir no habituals en nosaltres), però jo el que veia és que la tromba d'aigua anava in crecendo, així que gairebé sense saludar-nos els hi suggerit de tirar per lo que s'estava convertint en una riera ... cada cop més fort l'aigua queia amb molta intensitat, així que intentant tirar per no quedar-me glaçat he arribat a la Reixa, i he decidit tirar per bosc enlloc d'asfalt (em fa més por baixar per asfalt si està moll) ... ells han considerat tot just el contrari i ens hem tornat a separar (posterior trucada ha confirmat que tots hem arribat bé)

Com si portés una moto d'aigua he disfrutat com un kabronet ... vivers, Canyars i asfalt (no us dic com estava l'Avinguda Pineda) fins a casa on tot just per creuar l'autovia la roda davantera de la meva Scott ha perdut adherencia i he fotut una castanya contra la tanca del pont ... us puc assegurar que avui el casc m'ha tornat a salvar ... no l'arribo a portar ben lligat i em deixo el poc tarro que tinc allà ... 2 rascadetes sense importància i tira cap a casa on les meves donetes m'esperaven atentament amb tovalloles ...
Edito el post ara que recullo l'equip: HE PARTIT EL CASC !!! joder ....

Dutxa calenta i ... quins collons, un sol espatarrant ... en fi, hem aprofitat per sortir a l'exterior, greixar la bici i jugar una mica juntament amb la visita de Joan "Makinon" i descendència ...

Resum i curiositats:
- 2h27', 34kms, 1415 Kcal, 1 barreta nestle molt bona, 500cl aquarius i al arribar a casa fruita i ... dos donuts de xocolata arrebossats amb nocilla (va por tí David!!!).
- Segueixo tirant PhotoGps ... els que encara no "ho haveu vist!", és molt curiós localitzar la foto directament al mapa.

X.