A La Mola amb els collons a la gola !

Malgrat ja sigui una propietat meva davant la que no puc fer res (el mal dormir davant d'una sortida en grup) avui ha estat un gran dia on una bona barreja de components han fet que el matí hagi estat memorable ... i això tenint en compte que el despertador ha estat omés pel meu subconscient i ha fet que em llevés tant tard que no tingués ocasió de reunir-me amb el Sr. Roca, l'amic que coneix el foradet del cul  i demés vergonyes de pràcticament tots els mortals ... anem per parts però.

Ahir per la nit rebo un correu d'en Mossén comentant que avui sortiria i que podriem fer quelcom suau, convocant-me al club (ara ja sempre és Vaselina, avui escric aquí davant la baixa del "Cronista" i per petició popular de la resta del grup). No li vaig confirmar la meva asistència però les ganes i el dit, que comença a deixar-me viure una mica em van fer preparar els estris "for if the flies" .... Com us he dit m'he llevat malament d'hora, però després de fer un "auto-check" no m'he trobat massa malament per lo poc que he dormit i he decidit posar-me les piles per arribar al club.

Arribo el darrer i ja m'esperaven els altres components que avui hem integrat el grup: Toni "BR", David "Mossén" amb la seva nova, agressiva i espectacular CANYON: David, felicitats per la nova màquina ... una preciositat amb uns pneumàtics que ja semblen d'enduro!!! i finalment en Xavi "Klein", rider que m'ha fotut el nom però amb tota la raó del món .... un altre fora de sèrie que arriba al club i que m'ha fet descubrir que Toni parla el català fantàsticament bé! ;-d

Jo esperava que fariem una ruta curta, de fet amb en David haviem emailejat de fer una VB Curta, però nois, aquí no es pot badar que en Toni ja ens havia endinssat dins del Purgatori tot xino-xano ... Toni, sobrat com sempre avui no ha portat ni un trist bidó amb aigua ... cosa que pensàvem que el frenaria una mica però ... res de res ... intractable. Ja pujant el Purgatori he anat coneixent al Sr. Pey, on després d'intercanviar els primers mots en una xerrada molt agradable li he complert la meva promesa de cantar-li un "Jingle" ... Xavi, ja saps per on va eh?? :-D. Ben aviat he descobert que en Xavi està ben en forma i tira de valent no tenint cap tipus de problema en cap tipus de terreny ... I tot xerrant i tantcant el grup, com no podia ser d'una altra manera veient les incomnesurables cames dels meus 3 companys hem fet la Clota, i sense pensar-ho ni mica els dos motors Ferrari del grup han decidit tirar cap a la Mola davant del meu acollone: m'aguantarà la ma? m'aguantaran les cames? m'aguantarà el cor???

I nois, la pujada es fot molt dura ... puja, puja i puja i els "cavalls" anaven tirant del carro i després de passar per unes pistes maquíssimes, alternar baixades divertides, algún trocet de carretera amb alguna mega-pujada asfaltada hem començat a tenir unes vistes espectaculars ... en Toni comentava que estàvem sobre els 500m, quan de sobte hem arribat al "punto geodésico que si destruyes pillas" que ens marcava l'arribada a LA MOLA. Klein ha tret el seu mòbil per treure un parellet de fotos i verificar que el GPS ens posicionava força correcte. Mentre jo en prenia un plàtan, en Klein, Toni i David tiraven de barretes hem pogut veure Montserrat i fins i tot un Parc Eolic que no hem sabut ubicar. Moments memorables entre renec i renec del David que anava dient-nos que ell portava una bèstia baixadora! que on cony estaven les baixades que allò només pujava! ... ja fa temps que et conec David, però quan menys oxigen arriba als nostres muscles més divertit et tornes, kabrit! :-D Comentar també, que en David ha recordat Rumàrio en més d'una ocasió!

La pallissa a les cames era considerable en el moment que el meu conta marcava aprox. 32Kms. Parlant en grup hem decidit baixar per on haviem pujat per fer una tirada llaaaaaarga per la carretera de Begues, anant fent la goma i canvis de ritme fins la benzinera on precisament Klein ha parat a comprar-ne en forma d'Aquarius (tios, hem deixa impresionat la poca hidratació que necesiteu!). D'aquí baixada asfaltada ràpida  fins la reixa verda on he decidit agafar el "tete de la course" per baixar per un trocet que em va ensenyar David de pujada una de les primeres vegades que vaig sortir amb ell, fet que sempre li agrairé. En Toni m'ha comentat que li ha servit per veure una petita variació que he introduit després de caure una vegada sense conseqüències, quan el meu dit era això, meu. Arribada pels Cañars i descàrrega de les cames per l'Avinguda Pineda on ja hem separat el grup.

Ja a casa, satisfet per haver aguantat el ritme dels meus 3 companys, espectaculars tots 3, consulto el meu polar i em diu que he gastat 2088Kcal amb una màxima de 167bmp després de pedalar durant 55Kms en 3:45h i que he rodat a una màxima de 60Kms/h i a una mitjana de 15,7Kms/h.

Toni & David, content d'haver-vos retrobat i Xavi, un plaer anar al teu costat tot xerrant de les nostres vides eh?

Ara si, espero que fins ben aviat.

X. K de Kanyilles (Klein, m'has birlat fins i tot la inicial del àlies! :-D )

Edito: Toni m'apunta: El recorrido de hoy ha transcurrido por: Muntanyeta, Purgatorio, Hípica de Begues (Can Termens), Trialera (en el día de hoy: pistón) hacia Olesa, carretera Olesa km 15 a 17, La Mola, Carretera hasta Begues, Puerta Verde, Trialera “Costa Rica”. Barbacoas ,Viveros, Castefa

De moment no m'amputen! :-D

Finalment, i després de molts dies de patir i de varis diagnòstics sembla que he anat a petar a un lloc on saben el que toquen ... es tracta de l'Institut Kaplan, especialistes en dolències i lesions de la mà, on el Dr. m'ha explicat el que realment m'ha passat ... fent una analogia amb la natura és com si hagués estirat una mala herba arrencant l'arrel, es a dir, he trencat un trocet d'ós y he arrencat lligament ... ole la p*ta trialera!

Pel que fa a l'ós ja s'ha soldat però ara el que ens interesa és recuperar l'extensió, ja que la flexió és un moviment més natural i ja arribarà, així que porto aquesta pròtesi (les ungles no són meves ...jejeje) que poc a poc em va forçant el dit per, algun dia, poder-lo tenir "recte" ... fot mal de collons (és una expressió! :-) però em foto ... en 15 dies em torna a visitar. El dit continua inflamant-se quan l'apreto massa però el Dr comenta que gel i més gel i que no li importa ...

De rehabilitació de moment res més (que de poc em va servir), sembla que tampoc hauré de passar per la taula d'operacions i com a nota positiva, em deixa agafar la bike PROTEGIT, però me la deixa agafar, tot i que ell mateix ja m'ha dit: "l'agafaràs igual oi?" ...

Au, continuaré informant després de gairebé 2 setmanes més sense tocar bike :-(

X.

He tornat? mmmm ...

Si, han estat molts dies sense fer cap entrada, però com molts de vosaltres sabreu aquest dit i el seu mal diagnòstic m'estan fotent viu ... malgrat això i malgrat els 4 dies de rehabilitació (sense cap efecte notable, bé més aviat si però tipus "Sebastián", és a dir cap enrera) avui (per diumenge) m'he animat a sortir ... les meves darreres sortides, sempre en solitari sabeu que s'han reduit a pujar el Purgatori, cagar-me en tot pq el dit ja s'ha inflat i baixar per la Carretera de Begues en contra dels meus principis per no trobar ni una irregularitat ....

Però ah amigo! ... rebo el correu amb la convocatòria pels Vaselina al·legant que degut a la festa d'un dels fills la sortida no podrà ser massa llarga i sembla que pujaran el Purga ... així que les ganes m'han pogut i m'he enfundat la meva roba (gràcias Baldo) i he anat cap al club on per sorpresa meva m'he trobat a 6 components més amb ganes de xerrar i fer quilòmetres ... el meu pensament era de retornar quan el dit estigués a punt de petar: agraeixo des d'aquí la decisió de prendre un camí més portable que el prèviament s'havia establert ... he pogut arribar a les Runes de l'Eramprunyà sense massa problema degut a aquest darrer canvi.

Agraïr també des d'aquí a Chrètien la foto amb la que obro el post així com les seves cròniques al seu bloc on us remeteixo avui per a que llegiu la d'aquest diumenge. Jo afegiré com anècdota que tot i que he anat passat de pulsacions i en especial baixant (si si, sembla mentida oi?), m'he trobat una mica més còmode degut a que he invertit el sentit de la Larsen TT LUST trasera així que el taco ara porta la forma de pala en el sentit de rotació, fet que malgrat farà que la roda es degradi més aviat em dona sensació de més "agarre" en les pistes tipus Purga. El fet que els darrers dies baixés per Begues també han fet que em conegui una mica més les seves corves i pugui baixar força fort ... hauré d'anar-me calmant però ...

Ruta feta, anècodets i la resta? al fantàstic bloc BIIWHEEL.

No crec que aquest sigui un retorn en ferm, però si més no si que ha estat una sortida en tota regla ... no puc baixar trialeres tècniques però el dit comença a aguantar sense massa dolor ... és clar que encara no tinc força però paciència .... Gel i paciència, paciència i gel ...

Salutacions a tots i espero anar escrivint una mica més sovint.

X.

Descubriendo "Les Agulles"

Hoy por fin he descubierto qué son y dónde están "Les Agulles".
Sé que voy / vamos algo tarde descubriendo caminos nuevos, y hoy le ha tocado el turno a este maravilloso rincón que se presenta al purgatorio desde lo alto.

Después de dar pedales hasta conseguir coronar, pocas palabras surjen cuando aprecias la vista.

Si un día tenéis un momento de respiro subiendo el purgatorio, allá donde dejamos el campo de tiro a la izquierda y se inicia el único tramo de descenso hacia la clota, poco antes de llegar a la curva de la bajada, allí mismo, deteneros y levantad la vista. Im-presionante la imagen que se aprecia de "El Puig de les Agulles". De hecho, si lo miráis desde aquí se os quitarán las ganas de subir.

La alternativa es lo que hemos hecho hoy Sergio y yo. Subida a la Clota como de costumbre sin ver nada, mirando al suelo, y desde La Clota, hemos iniciado la subida de la izquierda que tiras, tiras hasta llegar a un desvío en el que debes decidir si vas a La Morella o subes a Les Agulles.
Hoy hemos tirado por lo segundo, y al llegar a la cima hemos apreciado una panorámica de Castelldefels quizás comparable a la que se aprecia desde la Desfeta, pero con una sutil diferencia. Desde Les Agulles se percibe todo el relieve del Purgatorio, cosa fina!!!

El caso es que de vuelta, y bajando por el Purga, ha sido cuando hemos parado a ver lo que acabábamos de subir y realmente es espectacular.

Otro punto curioso de esta salida es que subiendo a Les Agulles se ve una imagen perfecta de la Desfeta con la trialera que la cruza campo a través hasta La Clota. Digna de volver a bajarla!!


El caso es que a lo tonto, un Viernes cualquiera de Agosto hemos sumado una nueva salida que incluía a 2 ST. Xavi, no se me pasa una.

Saludos,
David "Mossén"

Un Lunes de Agosto

Parece que Agosto nos va a deparar más de una salida como la de hoy, sin planificación, sin un objetivo previo y sin apenas tiempo para pensar.

A las 19:00 arrancábamos desde mi casa Sergio y yo a dar pedales con la idea de coronar Rat Penat por el lado mar.

Aunque parezca mentira hasta hoy yo nunca antes había subido por este lado, así que merecía todos mis respetos, más aún escuchando a Sergio cómo iban a ir viniendo las subidas, un tramo picado muy al principio, falsos llanos, otro picado casi al final ... Él la conoce bien de una etapa de su vida en la que le dio por subirla y bajarla como el que coge el autobús.

El caso es que nada que ver cómo se agarran los neumáticos al asfalto ... acostumbrado a sufrir en tierra, las rampas son mucho más llevaderas sin tener que pensar en vigilar por patinar, piedras, etc.

Poco antes de las 20:00 he coronado justo en el desvío que lleva hacia "la bola". Evidentemente Sergio me esperaba debajo de una buena sombra.

Y la duda era entonces cómo continuar. O deshacemos lo recorrido o seguimos algún tramo más, teniendo en cuenta que vamos justos de hora.

La opción ganadora es seguir corando puertos, y ahora nuestro objetivo es llegar a lo alto de "la bola".

Ja la tenim aquí!!

Ya regresando hacia la carretera nos encontramos un bonito camino que dice "La Morella" ... pues a "La Morella" y venga pedales hasta que encontramos otro bonito desvío que dice a "Cal Ganxo" ... pues a "Cal Ganxo", ole, ole, esto es previsión!

El caso es que de "Cal Ganxo" nada de nada. Al final de un camino hemos visto que ni las cabras nos seguían, pero todo y así, hemos coronado dos postes de luz que luego vistos desde abajo daban vértigo de mirar.

Bueno, después del segundo poste de luz hemos visto inviable continuar porque las cabras éramos nosotros con nuestras Decathlones a cuestas!!

Como desde allá arriba se veía todo, detectamos un tramo de carretera en obras que hemos supuesto que empalmaba con la Sentiu cuando llegas al desvío de Castelldefels ... allí donde todos los camiones de basura siguen recto.

Pues no había mucho tiempo que perder porque la noche iba a caernos pronto. Así que pedales para arriba/abajo a deshacer la falsa pista a "Cal Ganxo" y a buscar el tramo de obras que habíamos visto desde lo alto.

Ole, conseguimos llegar al tramo en obras pero es como un laberinto de caminos inacabados ... eso sí, con una fina tierra en el suelo que hace las delicias de las derrapadas de Sergio.

Y cuando ya por fin estamos encarados de bajada, la cadena de mi bicicleta vuelve a decir que ya está bien. Que pare quieto ya!

El caso es que no llevo las milagrosas piezas de acople ... así que no quedan más narices que bajar sin cadena.

Suerte que todo es bajada hasta empalmar finalmente con el desvío de la Sentiu. Desde allí, Sergio se pone a remolcarme como si no hubiéramos hecho nada ... hasta cerca de la rotonda de Gavá, que nos intercambiamos las bicis para que yo pueda llegar a una hora 'decente' a casa.

Varias conclusiones en toda esta historia:
1. No planificar tiene sus riesgos.
2. Aún nos queda mucha montaña por recorrer.
3. Quien tiene un amigo como Sergio, tiene un tesoro.

Datos no tengo muchos, pero vaya, que como se habrá podido deducir de la crónica, hemos salido Sergio y yo, y hemos llegado tarde después de hacer bastantes kms.

Saludos,
David "Mossén"