Pulseres i Buff ja disponibles!

Estimats lectors, no era broma no, tot i que l'entrada la vaig fer el dia 28/12 no era conya!! jejeje .... JA TENIU DISPONIBLE les pulseres i els buff "Where is the limit?" by Josef Ajram a la botiga Antiga Casa Reus . Si les voleu recollir a Barcelona (C/Bruc, 85) aviseu perque en tenen poquetes! Gràcies a Josef i Cristina per l'esforç arribessin abans de Reis.

Ja trigueu!

X.

Where is the limit ?

Esta vez y sin que sirva de precedente escribiré en castellano, más que nada consciente que este humilde blog lo lee desde el silencio gente de todas partes y para esta ocasión espero la máxima difusión. En esta ocasión, de la mano de mi "sponsor" oficial Antiga Casa Reus y de Josef Ajram os quiero comunicar que en breve tendremos en la tienda (C/Llibertat, 9 - Castelldefels) a vuestra disposición la pulsera y los buff  "Where is the Limit?" !!!. Si quieres saber más pincha los links anteriores pero a modo de resumen comentar que "Where is the limit?" es ya una marca que nació del lema que yace en el interior de cada uno de nosotros ante cualquier situación, personalmente cuando salgo en mi bike e intento superarme a mi mismo.

Cada pulsera cuesta 1euro, del que 0’30 euros son para la Fundación Pare Manel y el resto es coste de producción. Para los Buff el precio es de 9 euros y 1 va para la Fundación. Pare Manel es una asociación que impulsa proyectos para la reinserción de colectivos marginados, ya sean niños, jóvenes o del mundo penitenciario.

Si quieres puedes, así que "Where is your limit?".

X.

GR-92 + Bola = tenim un nou Xapu!

Lectors no plou!!! avui ha estat una mini-sortideta en tota regla, on no hi ha faltat de res. 7:32am estem 5 al Club: Sherpa, Baron, Ex-Cronista, Dinho (ojo, tenim un nou àlies per aquest polifacétic individu!) i el Kanyi. Dos dels integrants sembla ser (sembla, perque després res de res) que tenien una mica de presa i ja veient que ningú més arribava es decideix anar cap a les Costes per enxampar el Gr92 i anar-lo pujant fins arribar a les goseres, Canòpolis o com li volgueu dir, gairebé a tocar de la Pleta. El camí, on les dobles s'han portat força bé, és guapíssim, força freqüentat per l'ex-cronista per fer els seus entrenaments (ell per estalviar temps ha posat la seva SantaCruz al Chevy per esperar-nos al principi de les Costes)... es força tècnic, i el ritme que hem portat ha exigit les més meves altes pulsacions ... també és veritat que una setmana sense fer res, bé, sense fer res no sino jalant com un homeless (amb tot el respecte) al que deixen entrar a un buffet lliure ha fet que estigui una mica més alt del que tocaria, tot i que no em queixo. Baron amb excés d'ous fregits, ex-cronista amb la barba del Papà Noel, Sherpa a la reraguàrdia vigilant-nos a tots i ben fet, ja que avui el peu a terra ha estat la nostra constant ... i dinho, Baron Dandy o Xapu2 (després veureu per què) amb el seu casc que espero no hagi d'estrenar mai ... tots 5 amb ritme hem anat pujant fins arribar al "mirador" sobre el Port Ginesta.

Un cop aquí, els dos monyons del grup han decidit baixar pel RatPenat (què qui? ex-cronista i sherpa ...jejeje) per fer un café ja que "portaven pressa" ... els altres 3 valents hem decidit pujar fins la "Bola" acompanyat d'un paio amb una Scott que tenia ganes de xerrera (això quan ens ha agafat). Ja el coneixem el RatPenat, el cabró puja i puja, però res que pugui amb nosaltres ... arribats a la Bola xerradeta, foto i vinga cap avall que fot baixada!!!

Comencem i la bici del Dinho fotia soroll i ell brama: "me he quedado sin freno trasero!" clock-clack!! ... collons ... "para para! vamos a mirar-lo ... llevo herramientas!" li comento jo ... i si, parem i havia perdut un dels cargols que fixen el fre de disc de darrera al xasís!!! joder.... i senyors, a new xapu is born ... el tio agafa i treu una tanca ràpida de tija i "ni corto ni perezoso" la casca al foradet del cargol mentre Toni anava dient "una brida, una brida" ... i ni brida ni òsties .... el cargol sembla que agafa, el tio ho dona per bo i comencem el nostre descens amb certa cura per l'asfalt mullat fins que Xapu2 (fins ara conegut com dinho) es casca una derrapada que dura tota la curva demostrant-nos que el seu fre del darrera frenava de collons! quin animal que està fotut!!!! al lloro amb la foto!!! El dia que te salgan pelos en la oreja te cambiamos la partida de nacimiento y te ponemos XAPU-DOS.

En fi, al arribar abaix els monyes encara estaven fotent el café, Toni i Xapu2 s'han quedat per despedir l'any i jo he fotut una bona apretada i tot just he arribat a temps per poder esmozar en família i poder fotre aquest post. 25 Kms que potser hauran servit per no perdre de tot el ritme, descobrir aquesta bonica pista i cremar una de les "N" barres de Suchard que m'he aspirat aquests dies.

Feliç Any Nou.

X.

Rapidet que tenim pressa!

Avui el "mono" de sortir ha vençut a molts factors que feien que la balança es decantés cap el cantó del "PASSO i me'n torno al llit". El primer ha estat llevar-se després  (els lectors ja ho sabreu) d'una mala nit. Però es que un cop llevat el termómetre de la cuina marcava 1º i això encara ha fet que el meu escrot es contragués més i enlloc de desenroscar la meva Oro-Ley per fotre'm un café pensés en marxar al llit; tot això empitjorat degut a que avui tenia el temps just per un acte que desenvolupaven les meves nenes ... però la visió de les festes amb la seva aturada conseqüent a fet qué si, que posés café, la cafetera al foc i comencés el matí amb el meu café&soja.

Uf! quina rasca ... avui no me la carregaré, no em pot passar com la setmana passada que em vaig glaçar així que atenció: doble mitjó amb l'exterior de llana, doble culote d'hivern (si si, els dos afelpadets), samarra arrapada térmica, samarra afelpada de running, paravents, xaqueta afelpada running/biking + xubasquero ... braga pertinent i guants d'hivern .... (al tornar he plenat la rentadora només amb la meva roba!). Dioni ens ha cantat -3º en algun punt de la ruta!!

Al club en Toni (avui ben tapadet!), Chrètien (aquests paios no entenc com poden anar amb PIRATes), Dioni, Dinho (amb casc integral i càmara .... aquest nano fot por!). Arrenquem i avui el ritme ha estat seguidet seguidet ... ja posarà el cronista la seva, jo us diré que per hem tirat per la Hípica per anar a Can Feral i després no sabria explicar per on hem passat (Barón, ya me pasarás el GPX). M'ha fet molta il·lusió trobar un company que malgrat només hem coincidit en una sortida (que va ser collonuda) sempre m'ha portat molt bon rotllo i bones vibracions, i sempre ha estat al tanto de la recuperació del meu puto dit, Eugenio, amb tota la seva tropa disfreçats de Pare Noel!!! Nois, sou l'òstia!!!!  Pistes maques, xerradeta  i anar fent però no recordava les pujades finals a Sant Antoni ... les he encarat amb molta alegria seguint Toni i gairebé em passa factura!!! COLLONS quina feinada!!!

Ja a dalt, i després de que Dinho tirés alguna foto i fotés algun bram tipus lloro, el cronista ha decidit desfer lo fet i en un punt enxampar carretera, doncs tant ell com jo avui teniem una mica de presa i ell no ha donat opció a que ens "perdèssim" ... axí doncs i segons ell hem fotut una baixada gairebé en 20 minuts! si si, una passada ... ha estat en aquell moment que ja no notava els peus ... la resta del cos bé, però hauré de buscar una solució pels peus ... potser l'invent que porta Dioni ¿? ... no sé, provarem ... Els que anàvem justos hem marxat i els altres 3 s'han quedat a cafetejar a la petanca.

Total, 2 horetes i uns 32 Kms que avui si que ha contat el puto polar però en canvi no ha volgut monitoritzar les meves pulsacions ... potser per la quantitat de "felpa" que portava a sobre? no ho sé ... potser millor, pq la pujadeta final a Sant Antoni és un trencacames i trencapulsómetres!!!

Que passeu bona setmana i no sé si desitjar ja BON NADAL ... m'estan temptant per fer una nocturna dimecres ... no sé no sé ...

X. K

Brother in law o el meu cunyat Uri

No us he parlat mai del meu cunyat Uri? ... preneu nota perquè ben aviat en sentireu a parlar ... és un fora de sèrie tant com a persona com esportista ... i sembla que li ha picat el cuc de la bicicleta!!! ole ole! amb la seva Cannondale que li van regalar quan tenia 11 anys el tio es casca la ruta que faci falta sense cap tipus de problema ... impresionant! la bici no és que li vagi petita, sino que li va diminuta i tot i ser totalment rígida no hi ha pista que se li resisteixi.

Avui hem decidit fer un Cap del Porc, o sigui, Kastefa, Purgatori, Clota cap a l'esquerra per després baixar el pedregal que finalment empalma amb la pista que portaria als monjos per desrpés agafar la pista de Vallgrasa i per mancats de temps agafar el Rat Penat (mira, així li presento a l'Uri la carretera que enguany faran a la vuelta, gràcies M.A.pel teu post on ho comentes)... on per cert, estàvem congelats i per postre ha començat a nevar!!! una pasada ... he trigat més de dues hores i mitja ampolla d'Enate (si si, un vinet que no està malament) a reaccionar i entrar en calor .... em penso que la setmana vinent m'emporto el Termo!!! (A la foto fotent-me una transfusió de sang ... jejeje, no, no sé quina merda d'isotònic portava el cunyat però el color fot por!)

En fi, que estic molt content perque no diu que no a res i puja i baixa tot i sempre content (que bonic és tenir 22 anys!). A veure si algun dia el convenço per matinar i poder sortir amb el grup.

PER CERT, D'AQUI FOTO UNA CRIDA QUE SI ALGÚ ES VEN LA SEVA BICI VELLA BEN BARATA QUE M'AVISI ... per 1,75m i suspensió al davant eh? ara no em truqueu per les vostres BH de quan tenieu 4 anys! Kbrons!!!

Resumint, 42 kms i 1400Kcal en 3 horetes més que entretingudes, amenaçades tota l'estona per la pluja, neu i una mica de rasca ... el puto Polar ha deixat de marcar els kms ... anècdotes? un biker que en una curvola se la fotut pujant el purga i una derrapada de l'Uri baixant el RatPenant mullat ... com ginya el tema!

Apa, aquesta setmana més!!!