10/05/2009 - OpenNatura Palautordera

...o "Brothers in arms". Finalment hem participat a l'Open els dos germans: Joan & Xavi. L'enfoc que li vam donar a la cursa va ser de "finisher" ... es a dir, fer-la sense massa problemes ni riscos intentant que en Joan quedés amb bon sabor de boca, així que vam sortir al darrera de tot ... al principi el cos et demana guerra i ajudat dels automàtics tires per on els demés passen a peu (ja sabeu, soc "el Segador"), passant a molta gent per les parets, però va arribar un moment en que el tema es va fer agobiant: la gent s'amuntegava davant una baixada o pujada forta fins l'extrem de provocar qües ... així que quan vam arribar al 1er avituallament, al voltant del km15, en Joan i jo ens vam dedicar a jalar, jalar i jalar ... ah, i pixar, mentre esperàvem el tall per temps de l'organització per no deixar passar a ningú que volgués fer la llarga ... un cop vam arribar al límit horari vam decidir tirar obviament per la llarga, esperant que la gent s'hagués "rajat" després de les explicacions de l'organitzador dient que a partir d'aquell moment venia lo dur: més de 8kms de pujada continuada sense descans amb els 2 darrers especialment durs, rampes d'un 20% i un sol de collons i desanimant als que els primers kms ho havien vist dur.

Així va ser, a partir d'aquell moment i inicialment acompanyats per components de l'equip Roche vam començar a tirar amb continuitat fent "la goma" els dos germans tirant l'un de l'altre, controlant el pulsòmetre i fent servir els automàtics a tope i ja d'entrada deixant els companys darrera ... va ser una bona pujada, ho compararia amb un Purgatori però sense treba i més relliscós ... aproximadament al km25 ens vam trobar ja el segon avituallament on després de tornar a omplir-nos de forces en Joan es va vestir ja que ens esperaven 11 Kms de continua baixada amb tot tipus de terreny, canvis de llum i temperatura! Una canya de baixada ...

En aquest punt i degut a que en Joan baixa prudent ens vam despedir i jo vaig tirar a lo que el sentit comú em permetia i la musikola de l'ipod em marcava ... El millor de tot: baixada sense trobar-me a ningú i baixant totalment al meu ritme, traçant com em donava la gana sense patir per ningú, exprimint al màxim la meva rockshox, els meus punys i avantbraços ... esforç i tensió continuada davant la desconeixença del terreny ... (A la foto en Joan iniciant el seu descens).

A l'arribada SORPRESA!!!! les meves suporters incondicionals m'esperaven per donar-me el millor trofeu que podia rebre: "PAPAAAA!!" i un bon petó de cadascuna d'elles ... i ja amb una de les dues botifarres que em vaig endossar a la boca ens vam tirar una foto ...

Anècdota va ser que malgrat una caiguda (per sort els autòmàtics van saltar a temps i vaig poder aterrar sobre tou i ... de peu! acollonant ... quatre punxes clavades i felicitacions del que anava darrera meu que va veure com "treia la capa" ningú va prendre mal. No us explicaré el que vam menjar pq no acabaria, però 1900Kcal gastades i 3h20' de bici van completar una sortida més en el que va imperar va ser el bon humor i el bon rotllo entre tots els participants.

X.