Setting R23

Avui ha estat una jornada en la que gràcies a l'amic Joaquín "Sherpa" i la seva Fox Pump he pogut ajustar després de vàries proves la pressió del putot del RP23 ... ¿putot? ... si, aquest galifardeu sembla que no vol mantenir la pressió i ara que ja el tinc a punt només em queda verificar que no perdi pressió després "d'apretar-lo" per aquests camins de Dèu ... de fet la sortida d'avui ha servit per això.

Em dona la sensació que amb 130Psi vaig bé pel meu pes ... amb un pelet menys també aniria bé però dona més sensació de balancí ... així que de moment em quedo amb aquesta. Pel que fa a la Larsen ja li arribarà el moment de buscar-li la pressió adecuada per aquestes pistes de Dèu que sovintejo, ja que crec que puc anar millor i estabilitzar-me més, però avui era el RP23's day.

Ruta de divendres, que com sabreu i degut a que surto sol és bàsicament la VB Curta, avui en companyia de dos riders més que casualment anaven uniformats com jo, així que ja els hi he fotut el nom: equip Valbuena ... m'han passat a l'entrada del Purga on jo estava aturat en una de les N parades que he fotut per verificar pressions i després de preguntar-me si tot estava bé han tirat ... els hi he donat cacera a la matamatxos on hem comentat que el calor era terrible malgrat tots anàvem en xaleco ... així que ells un cop arribats a la Clota han preferit fotre-se-la a esmorzar ... si senyor! ves quins collons! :-D.

Jo he continuat amb la resta de ruta que ja sabeu, verificant i provant uns cop més la maleida pressió, on bàsicament he intentat anar agafant confiança i anant fotent callo al cul perque la xinxeta sobre la que m'assento té collons ...

Ferran "Pinço" pel seu cantó es va estrenar ahir amb una sortideta llarga ja de 50Kms conduint la seva Onix ... caigudetes pertinents al fet d'estrenar-se amb automàtics però res seriós, però Ferran, collons, posa't protector solar que ja has vist com has arribat! PALETA! (amb tots els respectes!). Quin puto crack ...

35Kms, 2Litrets, 1/2 platanet + mini barra de merda decartón.

X.K.

i en Sergio m'ensenya un trocet nou ...

Finalment hem sortit en solitari Sergio i jo ... el fet de que tots 2 teniem compromisos ha provocat que no ens "enmerdessim" amb rutes noves fetes en grup. En Joan va tenir intenció però es va adormir i sortint sol porteriorment es va perdre! Encara no en se els detalls. Com sempre, els Vaselina no sé sap ben bé fins darrera hora el què faran, i un missatge meu els va alertar de les nostres intencions ... els Vaselina, matiners malgrat l'absència justificada de Chrétien surten sempre d'hora i van decidir passar de nosaltres ... més tard i per casualitats del destí vaig coincidir amb el Sherpa, camí del ciclista a comprar una bomba on vàrem tenir una estoneta de xerrada.

Per cert Joaquín, moltíssimes gràcies per deixar-me la teva bomba Fox, m'està servint per controlar les presions ... d'entrada em sembla que diumenge vaig sortir un pelet dur, però és clar, per si perd anava sobrat .... de tota manera acabaré de controlar aquesta setma i te la torno. Gràcies de nou.

En Sergio tot i venir tocat per una mala nit degut a unes tapetes de darrera hora va tirar del carro de valent ... és un fora de sèrie i malgrat la setmana passada es va ostiar en la recepció d'un salt el tio baixa que ni els del "dirty track" ... és per veure-ho, si pots, perque la polseguera que aixeca és brutal!!!! QUE KBROOOOOO!!!!! Amb prou feines el vaig poder anar seguint ...

En fi, com darrerament el Purga va ser la nostra entrada per continuar pels tobogans, per cert, que al creuar la carretera de Begues vam topar amb els Dimonis, Eugenio "GC", espero t'hagin passat la salutació cordial que els vaig enviar per a tu!!! jejeje.

Ja als tobogans vaig treure la capa i per badar la bici va anar al terra sense conseqüències ... tornada pel Cementiri per recular a la Hípica i provar des Can Bori una pisteta de que si l'he fet algun cop no en tenia consciència ... sempre s'aprén quelcom nou.

El dia tot i que semblava que seria raro va ser magnífic: sol i temperatura fresqueta .... ideal.

40Kms més al sac.

X.

NO PLOU!

Avui ha estat el dia per testejar la nova coberta del darrera. Com alguns de vosaltres sabeu les Hutchinson Cobra de 2.25 són un portaavions i pujant es noten ... així que em vaig fer amb una Maxxis Larsen LUST Tubeless 2.0 per com a mínim, canviar la del darrera i provar què tal pujo. És una coberta rodadora prou adecuada pel tipus de pista que fem per aquí i personalment crec que no massa apte per fang o pluja ... però jo també m'arronsso quan plou!

En fi, que tiro cap amunt previ pas pel ciclista ... el rp23 sembla que no està fi i perd compressió o que jo estic com una vaka ... de moment no me'n fio ... li tinc l'ull tirat al damunt ... enfilo deixalleria i rebo una trucada de Joan "Rac" dient que em venia a trobar, total que després d'esperar-lo un colló i part de l'altre ens hem trobat a la porta de l'infern (àlias Purga).

Pujadeta més que correcte, la llesca més fina no em dona sensació d'alliberar-me molt però un cop a la clota potser si que m'he notat més descansat ... no ho sé, potser necesito alguna sortida més per acabar de valorar ... el que si que es nota és baixant ... menys segur però tampoc res de l'altre món, potser la solució serà un 2.10.

En Joan s'ha portat bé i poc a poc l'he anat estirant per a que veiés la ruteta que darrerament faig quan surto sol a fotre un vol ... crec que li ha agradat i el més important és que tot i l'amenaça continuada de plugim no ens hem mullat. El fet de no tenir canvis de llum (tota l'estona núvol) ha donat un pelet més de confiança al Brother, que avui també es podria haver guanyat l'àlies de Joan "Operadora" per les contínues trucades rebudes.

Anècdotes i comentaris:

• Ferran "Pinço" ja té la seva flaca i al vespre anirem a buscar unes "zapas" ... què guapa és!
• Maiot M.Mauri estrenat i de conya, gràcies Baldo! (ya te pasaré foto!)
• Automàtics al 100%, fora plataforma i posats al mínim molt segur.
• Tija 1 punt més a dalt, menys fatiga als cuàdriceps! joer, no m'entenc ni jo!

Apa, fins diumenge.

X.

CADENAAAAAAA!

Joan "RAC" (àlies guanyat a pols per la quantitat d'assistències que va haver de proporcionar aquest diumenge passat) ha fallat de nou ... vull dir que no ha vingut amb nosaltres tot i que si que ha sortit, amb Markus "Allen" i Christian "BishofBerga" a fer un Purgatori + Desfeta, però això, com diria George Pujol:  "ara no toca".

Així que em trobo als dos companys, Mossèn i Alcatraz degudament uniformats amb el seu maiot de la Cabrerès i un somriure a la cara ... unes breus paraules i enfilem la Hípica per anar a trobar el Purgatori on després de les primeres curves en comú Alcatraz es despenja i ens deixa enrrere. Tot just després de la "Z" em despenjo jo per veure si puc agafar al lider i després de la matamatxos i alguna curva més i en el moment que anava a demanar música a l'Ipod sento un bram .... "Xaviiiiii ....." que cony és això? és la sessió d'spinning??  em trec l'auricular i si, sento un "Xaviiiii ..." Intento avisar Alcatraz però el seu "trance" i que ja estava un pelet lluny ho fan impossible ...

Resumint: La cadena nova del Sr. Mossèn havia decidit donar pel sac ... reculo i baixo fins trobar el company ja tronxacadenes en ma i envainant passador ... però noi, la cosa no semblava que quedés massa forta ... així que després d'intentar apretar amb una alicateta el Mr. decideix recular i tornar a la base ...

Així que ens va tocar fer la resta de la ruta a Alcatraz i Xavi K en solitari, acompanyats però la resta del purgatori pel Jano. Degut a que haviem perdut molt de temps vam decidir repetir la ruta que vaig fer divendres passat però amb una vía que va introduir Alcatraz. Un cop arribats a Gavà ens vam despedir i jo vaig recular per la pisteta que et deixa a la reixa verda i el demés ja sabeu, fins Canyars i casa ...

Val a dir que vam estar de sort que al Mossèn li petés la cadena, ja que sino no dinem!!! MOSSEN! BON APAT COLLONS!. També que les ganes amb les que es va quedar les va matar ahir, doncs aprofitant que tenien festa van repetir ruta.

X.

Valió la pena madrugar

Si este post no ha salido hasta hoy es porque no encontraba (ni encuentro) las palabras para describir todas las sensaciones y emociones vividas en la Cabrerés, así que no lo haré.

Tal y como me lo vendió Sergio, hay infinidad de motivos por los cuales vale la pena hacer esta clásica pedaleada y quizás el primero de ellos sea la espectacularidad del paisaje que acompaña toda la ruta.

Quien tenga 20 minutos que eche un vistazo a este reportaje de El Collsacabra en el que Antoni Bassas lo presenta como su paisaje favorito de Catalunya.

Solamente por disfrutar del entorno por el que transcurre toda la prueba ya vale la pena participar, pero además hay que añadir que en la 17 edición de este año nos reunimos unos 3.000 participantes dispuestos a reivindicar que ésta es la cursa BTT por excelencia de Catalunya.

Siempre habrá quien encuentre alguna pega en la organización, en los obsequios, en algún tramo del recorrido ... pero en mi opinión, por todo, absolutamente por todo, valió la pena madrugar.

Mossèn.