Dimonis - Vaselina & Dinho el gat

Nois ...  molts sabeu que fa molt de temps que no escric res en el blog però a petició d'algun de vosaltres avui no puc deixar passar el dia sense escriure res ... són molts paràmetres que faran que em salti tota la meva història personal d'aquets mesos (alguns de vosaltres ja les sabeu) i salti al dia d'avui especial per moltes coses, d'entre elles que els campions de la família els tenim a la marató dels Bombers (de marató a marató i tiro porque me toca) i per altres per la sortida anual amb els Dimonis.

Primerament dir-vos que tot semblava conjurar-se en contra de la sortida, per a mi esperada: dijous s'espatlla el pulsómetre / despertador que faig servir, ahir el meu mòbil (no tinc agenda etc) i avui m'havia de despertar amb el mòbil de la dona que ha fallat!!! ... damunt la Mar m'ha despertat cap a les 3 per tos i fins les 5 he anant veient passant les hores ... us puc dir que la meva ràbia quan la dona m'ha avisat de que feia tard ha estat inmensa i ha fet que el got d'energia el buidés pedalant al màxinm que podia camí de la petanca i posteriorment cap el GR92 ... he pensat: puja'l i si no els troves baixes ratpenat i cap a casa amb el sipote entre les cames ... avui justament i per tenir-lo espatllat no m'he posat pulsómetre però m'hagués agradat veure'l perquè segur que ha estat de rècord!!

Per a la meva sorpresa, quan ja pensava que m'havia perdut la sortida, mig trist i gaireé desfondat em trobava a mig GR, amb més de 45 min. de retràs, amb el mediterrani de fons i tota la vegetació de la zona acariciant-me les cames he sentit un crit tot dient "Xaviiii" ... he pensat que era producte de la meva hipóxia temporal però no ... després d'aturar-me he vist al Baron Rojo amb la seva indumentària mostaza (Baron, si has gravat el track, please pasa'l) i tot un exèrcit de formiguetes vermelles que anaven pujant el GR ... quina sorpresa!!!  són ells!!!treient forces del sac on no en quedaven els he trobat amb una alegria inmensa: no em volia perdre aquesta sortida per a res del mon! ... Toni, Dinho, David, Sergio (amb una fantàstica Scott doble nova), Dioni, Chrètien i el gran Xavi Klein ... i tota la colla dels Dimonis, Eugenio entre ells (perdoneu-me però no recordo el nom de tots) ... ja no m'esperaves eh crack? 

A la gosera he rebut la "bronca-salutació" corresponent i a partir d'aquell moment m'he dedicat a disfrutar de la companyia que hem format els dos grups conjugant-nos la mar de bé ... Els Dimonis, que fan gala del seu nom, ens han ensenyat unes vies impensables que després de fer d'"Aberronchos behind the musgo" (pedres, vegetació en estat pur ... tot bén verge) ens han fet anar a parar a mig Purgatori ... he flipat moltíssim! malgrat hi havia trocets de molta molta pedra he disfrutat molt ... quan es va en bona companyia ajuda molt i trobar que 17 (si no he contat malament) ciclistes vagin tots en harmonia és molt gratificant.

Però bé, alguns pensareu a què ve la foto del gat? ... totalment dedicada a Dinho, el saltimbanki del grup ... ja sabeu com és el jovenet del grup: salts, derrapatges, creuament de bicicleta, caballets i tot el que pugueu pensar ...  us explico: al final del purgatori veig un núvol de pols i en Xavi Klein corrent darrera d'una roda!! però 2 o 300 metres!!! òstia!!!! què ha passat??? Dinho al terra al costat de la seva soferta bici? què passa????? doncs que el nostre gat, el noi que sempre cau de peu, el noi que té 7 vides, l' equilibrista de la bici, el que fot una voltereta després de fotre's una botifarra amb seques ha reventat la part del darrera de la bici (no sé si pinyons, vaines o què, però es que la tralla que li dona a la bici té una tela que és massa), la roda del darrera ha decidit "marxar" i ell, HA CAIGUT DE PEU! increible ... després de que la resta del grup flipés hem tret un tronxa, hem flipat encara una mica més i hem reduit la cadena per poder arribar a la Petanca i cascar-nos un àpat més que merecut (jo avui m'he notat aspirador: no havia esmorzat res). 

En fi, l'ocasió merexia que tornés a obrir el blog ... una sortida per a mi molt maca, molt bon ambient, ens hem retrobat uns quans que no ens veiem i amb tots els vaselinos que he parlat hem estat d'acord que 1 sola trobada anual amb els enrrotllats Dimonis "sabe a poco", així que a veure si fotem trobades encara que sigui per estacions: primavera, estiu, hivern i tardor.

Amics, contents d'haver compartit un dia més on finalment tot ha sortit bé ... i què em dieu del xurrasco, la buti, seques birra i els que us heu fotut un estomacal?? Bravo pel menú ... boníssim!!!

Les fotos i els videos els deixo per les mans dels Dimonis! :-D

Content i esperant la propera.

X.

Campions !!

Avui ha estat un mix important ... jo he tornat a pujar sobre la meva bike tot i que ha estat una mini sortideta per agafar to acompanyat de Baron, Klein, l'ex-cronista i una nova incorporació: el Sr. Guillem amb una super Specialized! Benvingut! La sortida ha estat breu, perfecte! ja que avui  aquest espai no el plenaré amb la meva crónica sino que serà pels campions de la jornada ... de fet, per a mi, qualsevol esportista que s'enfrenti a 21 Kms corrent és un campió, així que això va per tots els anònims que surten a les fotos que la nostra fotògrafa oficial, Sonia, ha tirat des de la nostra "tribuna" (la parada del BUS) però en especial per

• 
  
  Uri, el petit de la family ... quina setmana ens has donat !
• 
  
  Marta, la bèstia emergent ... he flipat Marta, molt bé!
• 
  
  Baldo ... el veterà que sembla que s'estigui passejant (mireu les fotos!) fins i tot fotent cabrioles!
• 
  
  Miguel Àngel, el nostre campió "adoptat".

 El millor serà però que veieu les fotos (la Sonia no surt, pero el VideoRecorder, o sigui jo si que surto de Man in Black fotografiat per la meva meravellosa dona) ... i ELS VIDEOS! (merda pq al moment de gravar l'Uri i Baldo el puto mòvil ha fallat ...)

Nois (i noia) ... MOLTES FELICITATS, SOU UNS PUTOS CAMPEONS!!!!

Xavi, Sonia, Laia i Mar.

Edito per posar els temps dels nostres campions:

• Miguel Àngel: 1h20' - Posició 81 a 3'48"
• Uri: 1h42' - Posició 1264 a 4'53"
• Baldo: 1h42' - Posició 1268 a 4'53"
• Marta: 1h55' - Posició 1745 a 5'29"

Si tinguessim 15 anys ...

Des del meu retiro espiritual (grip, mocs, dit que renega i una puta astènia que no em deixa) rebo aquest video del germà Tomàs ...



Els putos amos ... but ... I'll be back ...

3 mosqueters ...o?

O? o què?  .... doncs o: "El Barça guanya i el Madrid perd" o en altres paraules "El valents sortim i els monyes s'adormen" o fent una contracció: "Els del Barça sortim i els dels Madrid dormen mentre s'apliquen la seva pròpia Vaselina" ...

Qualsevol d'aquets títols podria ser bo per descriure el que jo sempre he anomenat "Cap del Porc" ja que és el dibuix que em sembla  mostra el GPS amb la ruta que hem fet avui: Purgatori, a la Clota cap a l'esquerra, baixar per la vall amb un grupet de Sant Climent, pista cap els Monjos, Vallgrassa i RatPenat + Passeig Marítim: uns 40Kms que alguns dels monyons del grup han preferit estalviar-se davant la pluja abundant que no deixava pedaladar (potser a la peli Avatar, eh Klein? perque en nostre món real poca aigua ha caigut!)

En fi, que ens hem trobat al club el Sherpa, Klein i jo mateix per després d'esperar una mica rebre un missatge d'algun dels moxardonets que s'ha rajat davant del diluvi. Així doncs hem arrencat i hem fet la sortida que us he deixat més amunt.

Comentaris: són uns 40Kms i unes 1750Kcal cremades. El Sherpa ha intentat passar-se al "lado oscuro de los monyes" punxant la roda del darrera per la carretera de la Deixalleria tot començar. Canviem càmara (Sherpa, a veure si canvies la cuberta eh???) i ja al Purgatori torna-hi!, just després de la "matamascles"  ... aleshores ha comentat: "jo torno cap a casa a vuere si trobo algú del Madrid que sigui del grup i que vulgui fer servir la Vaselina amb mi" ... En Klein i jo l'hem hagut de retenir usant les notres forces i davant l'excusa de que no disponia de més càmares, he tornat a presumir de McGiver i del meu sac màgic li he tret una càmara "Black Label" que ha fet que ens acompanyés la resta de la ruta sense cap tipus de problema  ...(després d'amenaçar-lo que també portava parxes per 3 o 4 punxades més jejeje)

No cal que comenti que li hem hagut de regirar la seva bossa per treure-li la resta de vidres que portava per auto-punxar-se la roda .. jejeje (Joaquín, de bon rotllo!). Del Kabrit del Klein (tot són Ks si), dir que el tio diu que ni puja ni baixa bé ... que no fa res bé i que no es trobava bé ... a lo que li contesto més content que un jínjol: una polla com una olla! crack!. I de mi dir que gairebé em menjo un biker que pujava i no m'ha vist.

En fi tios, els que no heu vingut us heu perdut una de maca i de bon rotllo, xino xano hem anat fent kms fins que ens hem trobat al Ratpenat ... molta gent, es nota que és un esport que va a més i que la gent té ganes de sortir. Una més al sac, que tingueu bona setmana!

X.

-3 graus i jo calent ....

Entrada ràpideta per comentar algunes coses que per manca de temps no estic fent. Ja sabeu que durant les festes he anat de cul per varis temes i continuo anant-hi, així que ahir, després d'un IronMan d'ordenata necesitava sortir avui com el pa de cada dia.

El termómetre de casa marcava 0º i durant la sortida hem vist algun a -3º ... i malgrat el títol del post de calent res de res ... bé, de cos si, però de peus fatal ... QUIN COLLONS DE RASCA!

Per fer el resum: dormir fatal, com sempre ... em llevo, vesteixo i penso, cony, passa pel club que per hora et va bé i si hi ha algú surts en grup, i tot i que no hi havia email de convocatòria allà m'he trobat amb Baron i Calvin ... hem fet un Mas de les Fonts pujant per Can Feral per tornar per, Toni és Bon Soleil??, acabar baixant el Purgatori ja que jo anava molt i molt just de temps ... bé de ritme, més que correcte!

El puto Polar ha tornat a fallar, jo diria que pel fred ja que l'altre conta també s'ha apollardat, però han estat uns 45kms i escaig per cremar més de 1800Kcal ... poc suc ja que l'ampolla d'aquarius es congelava ... el teniem tota l'estona ON THE ROCKS ....

Anècdotes: Klein venia amb guants sense dits ... animal. Toni li ha deixat uns i ell s'ha calçat uns d'esquiar que li han fet perdre el tacte i "petonejar" el terra per l'hipica de Gavà (parlo del Baron)... i avui el terra estava dur, que tot toll que hem vist estava glaçat ...

En fi nois, una més de puta mare ... per cert, que ja vaig estrenar les llums del cronista en una nocturna en solitari un dia que no podia dormir (ja us ho explicaré algun altre moment) i la veritat és que em van sobtar i molt ... PUTA MARE!

Aprofito per recomanar des d'aquí la Estrella Inedit (no, no m'esponsoritza no ....) ... m'acabo de "calçar" una ampolla i està de conya... apa, vaig a fotre la siestuki!

Bona nit ... o bona becaina!

X. (no, no hi ha fotos i menys de la siesta!)

Pulseres i Buff ja disponibles!

Estimats lectors, no era broma no, tot i que l'entrada la vaig fer el dia 28/12 no era conya!! jejeje .... JA TENIU DISPONIBLE les pulseres i els buff "Where is the limit?" by Josef Ajram a la botiga Antiga Casa Reus . Si les voleu recollir a Barcelona (C/Bruc, 85) aviseu perque en tenen poquetes! Gràcies a Josef i Cristina per l'esforç arribessin abans de Reis.

Ja trigueu!

X.

Where is the limit ?

Esta vez y sin que sirva de precedente escribiré en castellano, más que nada consciente que este humilde blog lo lee desde el silencio gente de todas partes y para esta ocasión espero la máxima difusión. En esta ocasión, de la mano de mi "sponsor" oficial Antiga Casa Reus y de Josef Ajram os quiero comunicar que en breve tendremos en la tienda (C/Llibertat, 9 - Castelldefels) a vuestra disposición la pulsera y los buff  "Where is the Limit?" !!!. Si quieres saber más pincha los links anteriores pero a modo de resumen comentar que "Where is the limit?" es ya una marca que nació del lema que yace en el interior de cada uno de nosotros ante cualquier situación, personalmente cuando salgo en mi bike e intento superarme a mi mismo.

Cada pulsera cuesta 1euro, del que 0’30 euros son para la Fundación Pare Manel y el resto es coste de producción. Para los Buff el precio es de 9 euros y 1 va para la Fundación. Pare Manel es una asociación que impulsa proyectos para la reinserción de colectivos marginados, ya sean niños, jóvenes o del mundo penitenciario.

Si quieres puedes, así que "Where is your limit?".

X.

GR-92 + Bola = tenim un nou Xapu!

Lectors no plou!!! avui ha estat una mini-sortideta en tota regla, on no hi ha faltat de res. 7:32am estem 5 al Club: Sherpa, Baron, Ex-Cronista, Dinho (ojo, tenim un nou àlies per aquest polifacétic individu!) i el Kanyi. Dos dels integrants sembla ser (sembla, perque després res de res) que tenien una mica de presa i ja veient que ningú més arribava es decideix anar cap a les Costes per enxampar el Gr92 i anar-lo pujant fins arribar a les goseres, Canòpolis o com li volgueu dir, gairebé a tocar de la Pleta. El camí, on les dobles s'han portat força bé, és guapíssim, força freqüentat per l'ex-cronista per fer els seus entrenaments (ell per estalviar temps ha posat la seva SantaCruz al Chevy per esperar-nos al principi de les Costes)... es força tècnic, i el ritme que hem portat ha exigit les més meves altes pulsacions ... també és veritat que una setmana sense fer res, bé, sense fer res no sino jalant com un homeless (amb tot el respecte) al que deixen entrar a un buffet lliure ha fet que estigui una mica més alt del que tocaria, tot i que no em queixo. Baron amb excés d'ous fregits, ex-cronista amb la barba del Papà Noel, Sherpa a la reraguàrdia vigilant-nos a tots i ben fet, ja que avui el peu a terra ha estat la nostra constant ... i dinho, Baron Dandy o Xapu2 (després veureu per què) amb el seu casc que espero no hagi d'estrenar mai ... tots 5 amb ritme hem anat pujant fins arribar al "mirador" sobre el Port Ginesta.

Un cop aquí, els dos monyons del grup han decidit baixar pel RatPenat (què qui? ex-cronista i sherpa ...jejeje) per fer un café ja que "portaven pressa" ... els altres 3 valents hem decidit pujar fins la "Bola" acompanyat d'un paio amb una Scott que tenia ganes de xerrera (això quan ens ha agafat). Ja el coneixem el RatPenat, el cabró puja i puja, però res que pugui amb nosaltres ... arribats a la Bola xerradeta, foto i vinga cap avall que fot baixada!!!

Comencem i la bici del Dinho fotia soroll i ell brama: "me he quedado sin freno trasero!" clock-clack!! ... collons ... "para para! vamos a mirar-lo ... llevo herramientas!" li comento jo ... i si, parem i havia perdut un dels cargols que fixen el fre de disc de darrera al xasís!!! joder.... i senyors, a new xapu is born ... el tio agafa i treu una tanca ràpida de tija i "ni corto ni perezoso" la casca al foradet del cargol mentre Toni anava dient "una brida, una brida" ... i ni brida ni òsties .... el cargol sembla que agafa, el tio ho dona per bo i comencem el nostre descens amb certa cura per l'asfalt mullat fins que Xapu2 (fins ara conegut com dinho) es casca una derrapada que dura tota la curva demostrant-nos que el seu fre del darrera frenava de collons! quin animal que està fotut!!!! al lloro amb la foto!!! El dia que te salgan pelos en la oreja te cambiamos la partida de nacimiento y te ponemos XAPU-DOS.

En fi, al arribar abaix els monyes encara estaven fotent el café, Toni i Xapu2 s'han quedat per despedir l'any i jo he fotut una bona apretada i tot just he arribat a temps per poder esmozar en família i poder fotre aquest post. 25 Kms que potser hauran servit per no perdre de tot el ritme, descobrir aquesta bonica pista i cremar una de les "N" barres de Suchard que m'he aspirat aquests dies.

Feliç Any Nou.

X.

Rapidet que tenim pressa!

Avui el "mono" de sortir ha vençut a molts factors que feien que la balança es decantés cap el cantó del "PASSO i me'n torno al llit". El primer ha estat llevar-se després  (els lectors ja ho sabreu) d'una mala nit. Però es que un cop llevat el termómetre de la cuina marcava 1º i això encara ha fet que el meu escrot es contragués més i enlloc de desenroscar la meva Oro-Ley per fotre'm un café pensés en marxar al llit; tot això empitjorat degut a que avui tenia el temps just per un acte que desenvolupaven les meves nenes ... però la visió de les festes amb la seva aturada conseqüent a fet qué si, que posés café, la cafetera al foc i comencés el matí amb el meu café&soja.

Uf! quina rasca ... avui no me la carregaré, no em pot passar com la setmana passada que em vaig glaçar així que atenció: doble mitjó amb l'exterior de llana, doble culote d'hivern (si si, els dos afelpadets), samarra arrapada térmica, samarra afelpada de running, paravents, xaqueta afelpada running/biking + xubasquero ... braga pertinent i guants d'hivern .... (al tornar he plenat la rentadora només amb la meva roba!). Dioni ens ha cantat -3º en algun punt de la ruta!!

Al club en Toni (avui ben tapadet!), Chrètien (aquests paios no entenc com poden anar amb PIRATes), Dioni, Dinho (amb casc integral i càmara .... aquest nano fot por!). Arrenquem i avui el ritme ha estat seguidet seguidet ... ja posarà el cronista la seva, jo us diré que per hem tirat per la Hípica per anar a Can Feral i després no sabria explicar per on hem passat (Barón, ya me pasarás el GPX). M'ha fet molta il·lusió trobar un company que malgrat només hem coincidit en una sortida (que va ser collonuda) sempre m'ha portat molt bon rotllo i bones vibracions, i sempre ha estat al tanto de la recuperació del meu puto dit, Eugenio, amb tota la seva tropa disfreçats de Pare Noel!!! Nois, sou l'òstia!!!!  Pistes maques, xerradeta  i anar fent però no recordava les pujades finals a Sant Antoni ... les he encarat amb molta alegria seguint Toni i gairebé em passa factura!!! COLLONS quina feinada!!!

Ja a dalt, i després de que Dinho tirés alguna foto i fotés algun bram tipus lloro, el cronista ha decidit desfer lo fet i en un punt enxampar carretera, doncs tant ell com jo avui teniem una mica de presa i ell no ha donat opció a que ens "perdèssim" ... axí doncs i segons ell hem fotut una baixada gairebé en 20 minuts! si si, una passada ... ha estat en aquell moment que ja no notava els peus ... la resta del cos bé, però hauré de buscar una solució pels peus ... potser l'invent que porta Dioni ¿? ... no sé, provarem ... Els que anàvem justos hem marxat i els altres 3 s'han quedat a cafetejar a la petanca.

Total, 2 horetes i uns 32 Kms que avui si que ha contat el puto polar però en canvi no ha volgut monitoritzar les meves pulsacions ... potser per la quantitat de "felpa" que portava a sobre? no ho sé ... potser millor, pq la pujadeta final a Sant Antoni és un trencacames i trencapulsómetres!!!

Que passeu bona setmana i no sé si desitjar ja BON NADAL ... m'estan temptant per fer una nocturna dimecres ... no sé no sé ...

X. K

Brother in law o el meu cunyat Uri

No us he parlat mai del meu cunyat Uri? ... preneu nota perquè ben aviat en sentireu a parlar ... és un fora de sèrie tant com a persona com esportista ... i sembla que li ha picat el cuc de la bicicleta!!! ole ole! amb la seva Cannondale que li van regalar quan tenia 11 anys el tio es casca la ruta que faci falta sense cap tipus de problema ... impresionant! la bici no és que li vagi petita, sino que li va diminuta i tot i ser totalment rígida no hi ha pista que se li resisteixi.

Avui hem decidit fer un Cap del Porc, o sigui, Kastefa, Purgatori, Clota cap a l'esquerra per després baixar el pedregal que finalment empalma amb la pista que portaria als monjos per desrpés agafar la pista de Vallgrasa i per mancats de temps agafar el Rat Penat (mira, així li presento a l'Uri la carretera que enguany faran a la vuelta, gràcies M.A.pel teu post on ho comentes)... on per cert, estàvem congelats i per postre ha començat a nevar!!! una pasada ... he trigat més de dues hores i mitja ampolla d'Enate (si si, un vinet que no està malament) a reaccionar i entrar en calor .... em penso que la setmana vinent m'emporto el Termo!!! (A la foto fotent-me una transfusió de sang ... jejeje, no, no sé quina merda d'isotònic portava el cunyat però el color fot por!)

En fi, que estic molt content perque no diu que no a res i puja i baixa tot i sempre content (que bonic és tenir 22 anys!). A veure si algun dia el convenço per matinar i poder sortir amb el grup.

PER CERT, D'AQUI FOTO UNA CRIDA QUE SI ALGÚ ES VEN LA SEVA BICI VELLA BEN BARATA QUE M'AVISI ... per 1,75m i suspensió al davant eh? ara no em truqueu per les vostres BH de quan tenieu 4 anys! Kbrons!!!

Resumint, 42 kms i 1400Kcal en 3 horetes més que entretingudes, amenaçades tota l'estona per la pluja, neu i una mica de rasca ... el puto Polar ha deixat de marcar els kms ... anècdotes? un biker que en una curvola se la fotut pujant el purga i una derrapada de l'Uri baixant el RatPenant mullat ... com ginya el tema!

Apa, aquesta setmana més!!!

A La Mola amb els collons a la gola !

Malgrat ja sigui una propietat meva davant la que no puc fer res (el mal dormir davant d'una sortida en grup) avui ha estat un gran dia on una bona barreja de components han fet que el matí hagi estat memorable ... i això tenint en compte que el despertador ha estat omés pel meu subconscient i ha fet que em llevés tant tard que no tingués ocasió de reunir-me amb el Sr. Roca, l'amic que coneix el foradet del cul  i demés vergonyes de pràcticament tots els mortals ... anem per parts però.

Ahir per la nit rebo un correu d'en Mossén comentant que avui sortiria i que podriem fer quelcom suau, convocant-me al club (ara ja sempre és Vaselina, avui escric aquí davant la baixa del "Cronista" i per petició popular de la resta del grup). No li vaig confirmar la meva asistència però les ganes i el dit, que comença a deixar-me viure una mica em van fer preparar els estris "for if the flies" .... Com us he dit m'he llevat malament d'hora, però després de fer un "auto-check" no m'he trobat massa malament per lo poc que he dormit i he decidit posar-me les piles per arribar al club.

Arribo el darrer i ja m'esperaven els altres components que avui hem integrat el grup: Toni "BR", David "Mossén" amb la seva nova, agressiva i espectacular CANYON: David, felicitats per la nova màquina ... una preciositat amb uns pneumàtics que ja semblen d'enduro!!! i finalment en Xavi "Klein", rider que m'ha fotut el nom però amb tota la raó del món .... un altre fora de sèrie que arriba al club i que m'ha fet descubrir que Toni parla el català fantàsticament bé! ;-d

Jo esperava que fariem una ruta curta, de fet amb en David haviem emailejat de fer una VB Curta, però nois, aquí no es pot badar que en Toni ja ens havia endinssat dins del Purgatori tot xino-xano ... Toni, sobrat com sempre avui no ha portat ni un trist bidó amb aigua ... cosa que pensàvem que el frenaria una mica però ... res de res ... intractable. Ja pujant el Purgatori he anat coneixent al Sr. Pey, on després d'intercanviar els primers mots en una xerrada molt agradable li he complert la meva promesa de cantar-li un "Jingle" ... Xavi, ja saps per on va eh?? :-D. Ben aviat he descobert que en Xavi està ben en forma i tira de valent no tenint cap tipus de problema en cap tipus de terreny ... I tot xerrant i tantcant el grup, com no podia ser d'una altra manera veient les incomnesurables cames dels meus 3 companys hem fet la Clota, i sense pensar-ho ni mica els dos motors Ferrari del grup han decidit tirar cap a la Mola davant del meu acollone: m'aguantarà la ma? m'aguantaran les cames? m'aguantarà el cor???

I nois, la pujada es fot molt dura ... puja, puja i puja i els "cavalls" anaven tirant del carro i després de passar per unes pistes maquíssimes, alternar baixades divertides, algún trocet de carretera amb alguna mega-pujada asfaltada hem començat a tenir unes vistes espectaculars ... en Toni comentava que estàvem sobre els 500m, quan de sobte hem arribat al "punto geodésico que si destruyes pillas" que ens marcava l'arribada a LA MOLA. Klein ha tret el seu mòbil per treure un parellet de fotos i verificar que el GPS ens posicionava força correcte. Mentre jo en prenia un plàtan, en Klein, Toni i David tiraven de barretes hem pogut veure Montserrat i fins i tot un Parc Eolic que no hem sabut ubicar. Moments memorables entre renec i renec del David que anava dient-nos que ell portava una bèstia baixadora! que on cony estaven les baixades que allò només pujava! ... ja fa temps que et conec David, però quan menys oxigen arriba als nostres muscles més divertit et tornes, kabrit! :-D Comentar també, que en David ha recordat Rumàrio en més d'una ocasió!

La pallissa a les cames era considerable en el moment que el meu conta marcava aprox. 32Kms. Parlant en grup hem decidit baixar per on haviem pujat per fer una tirada llaaaaaarga per la carretera de Begues, anant fent la goma i canvis de ritme fins la benzinera on precisament Klein ha parat a comprar-ne en forma d'Aquarius (tios, hem deixa impresionat la poca hidratació que necesiteu!). D'aquí baixada asfaltada ràpida  fins la reixa verda on he decidit agafar el "tete de la course" per baixar per un trocet que em va ensenyar David de pujada una de les primeres vegades que vaig sortir amb ell, fet que sempre li agrairé. En Toni m'ha comentat que li ha servit per veure una petita variació que he introduit després de caure una vegada sense conseqüències, quan el meu dit era això, meu. Arribada pels Cañars i descàrrega de les cames per l'Avinguda Pineda on ja hem separat el grup.

Ja a casa, satisfet per haver aguantat el ritme dels meus 3 companys, espectaculars tots 3, consulto el meu polar i em diu que he gastat 2088Kcal amb una màxima de 167bmp després de pedalar durant 55Kms en 3:45h i que he rodat a una màxima de 60Kms/h i a una mitjana de 15,7Kms/h.

Toni & David, content d'haver-vos retrobat i Xavi, un plaer anar al teu costat tot xerrant de les nostres vides eh?

Ara si, espero que fins ben aviat.

X. K de Kanyilles (Klein, m'has birlat fins i tot la inicial del àlies! :-D )

Edito: Toni m'apunta: El recorrido de hoy ha transcurrido por: Muntanyeta, Purgatorio, Hípica de Begues (Can Termens), Trialera (en el día de hoy: pistón) hacia Olesa, carretera Olesa km 15 a 17, La Mola, Carretera hasta Begues, Puerta Verde, Trialera “Costa Rica”. Barbacoas ,Viveros, Castefa

De moment no m'amputen! :-D

Finalment, i després de molts dies de patir i de varis diagnòstics sembla que he anat a petar a un lloc on saben el que toquen ... es tracta de l'Institut Kaplan, especialistes en dolències i lesions de la mà, on el Dr. m'ha explicat el que realment m'ha passat ... fent una analogia amb la natura és com si hagués estirat una mala herba arrencant l'arrel, es a dir, he trencat un trocet d'ós y he arrencat lligament ... ole la p*ta trialera!

Pel que fa a l'ós ja s'ha soldat però ara el que ens interesa és recuperar l'extensió, ja que la flexió és un moviment més natural i ja arribarà, així que porto aquesta pròtesi (les ungles no són meves ...jejeje) que poc a poc em va forçant el dit per, algun dia, poder-lo tenir "recte" ... fot mal de collons (és una expressió! :-) però em foto ... en 15 dies em torna a visitar. El dit continua inflamant-se quan l'apreto massa però el Dr comenta que gel i més gel i que no li importa ...

De rehabilitació de moment res més (que de poc em va servir), sembla que tampoc hauré de passar per la taula d'operacions i com a nota positiva, em deixa agafar la bike PROTEGIT, però me la deixa agafar, tot i que ell mateix ja m'ha dit: "l'agafaràs igual oi?" ...

Au, continuaré informant després de gairebé 2 setmanes més sense tocar bike :-(

X.

He tornat? mmmm ...

Si, han estat molts dies sense fer cap entrada, però com molts de vosaltres sabreu aquest dit i el seu mal diagnòstic m'estan fotent viu ... malgrat això i malgrat els 4 dies de rehabilitació (sense cap efecte notable, bé més aviat si però tipus "Sebastián", és a dir cap enrera) avui (per diumenge) m'he animat a sortir ... les meves darreres sortides, sempre en solitari sabeu que s'han reduit a pujar el Purgatori, cagar-me en tot pq el dit ja s'ha inflat i baixar per la Carretera de Begues en contra dels meus principis per no trobar ni una irregularitat ....

Però ah amigo! ... rebo el correu amb la convocatòria pels Vaselina al·legant que degut a la festa d'un dels fills la sortida no podrà ser massa llarga i sembla que pujaran el Purga ... així que les ganes m'han pogut i m'he enfundat la meva roba (gràcias Baldo) i he anat cap al club on per sorpresa meva m'he trobat a 6 components més amb ganes de xerrar i fer quilòmetres ... el meu pensament era de retornar quan el dit estigués a punt de petar: agraeixo des d'aquí la decisió de prendre un camí més portable que el prèviament s'havia establert ... he pogut arribar a les Runes de l'Eramprunyà sense massa problema degut a aquest darrer canvi.

Agraïr també des d'aquí a Chrètien la foto amb la que obro el post així com les seves cròniques al seu bloc on us remeteixo avui per a que llegiu la d'aquest diumenge. Jo afegiré com anècdota que tot i que he anat passat de pulsacions i en especial baixant (si si, sembla mentida oi?), m'he trobat una mica més còmode degut a que he invertit el sentit de la Larsen TT LUST trasera així que el taco ara porta la forma de pala en el sentit de rotació, fet que malgrat farà que la roda es degradi més aviat em dona sensació de més "agarre" en les pistes tipus Purga. El fet que els darrers dies baixés per Begues també han fet que em conegui una mica més les seves corves i pugui baixar força fort ... hauré d'anar-me calmant però ...

Ruta feta, anècodets i la resta? al fantàstic bloc BIIWHEEL.

No crec que aquest sigui un retorn en ferm, però si més no si que ha estat una sortida en tota regla ... no puc baixar trialeres tècniques però el dit comença a aguantar sense massa dolor ... és clar que encara no tinc força però paciència .... Gel i paciència, paciència i gel ...

Salutacions a tots i espero anar escrivint una mica més sovint.

X.

Descubriendo "Les Agulles"

Hoy por fin he descubierto qué son y dónde están "Les Agulles".
Sé que voy / vamos algo tarde descubriendo caminos nuevos, y hoy le ha tocado el turno a este maravilloso rincón que se presenta al purgatorio desde lo alto.

Después de dar pedales hasta conseguir coronar, pocas palabras surjen cuando aprecias la vista.

Si un día tenéis un momento de respiro subiendo el purgatorio, allá donde dejamos el campo de tiro a la izquierda y se inicia el único tramo de descenso hacia la clota, poco antes de llegar a la curva de la bajada, allí mismo, deteneros y levantad la vista. Im-presionante la imagen que se aprecia de "El Puig de les Agulles". De hecho, si lo miráis desde aquí se os quitarán las ganas de subir.

La alternativa es lo que hemos hecho hoy Sergio y yo. Subida a la Clota como de costumbre sin ver nada, mirando al suelo, y desde La Clota, hemos iniciado la subida de la izquierda que tiras, tiras hasta llegar a un desvío en el que debes decidir si vas a La Morella o subes a Les Agulles.
Hoy hemos tirado por lo segundo, y al llegar a la cima hemos apreciado una panorámica de Castelldefels quizás comparable a la que se aprecia desde la Desfeta, pero con una sutil diferencia. Desde Les Agulles se percibe todo el relieve del Purgatorio, cosa fina!!!

El caso es que de vuelta, y bajando por el Purga, ha sido cuando hemos parado a ver lo que acabábamos de subir y realmente es espectacular.

Otro punto curioso de esta salida es que subiendo a Les Agulles se ve una imagen perfecta de la Desfeta con la trialera que la cruza campo a través hasta La Clota. Digna de volver a bajarla!!


El caso es que a lo tonto, un Viernes cualquiera de Agosto hemos sumado una nueva salida que incluía a 2 ST. Xavi, no se me pasa una.

Saludos,
David "Mossén"

Un Lunes de Agosto

Parece que Agosto nos va a deparar más de una salida como la de hoy, sin planificación, sin un objetivo previo y sin apenas tiempo para pensar.

A las 19:00 arrancábamos desde mi casa Sergio y yo a dar pedales con la idea de coronar Rat Penat por el lado mar.

Aunque parezca mentira hasta hoy yo nunca antes había subido por este lado, así que merecía todos mis respetos, más aún escuchando a Sergio cómo iban a ir viniendo las subidas, un tramo picado muy al principio, falsos llanos, otro picado casi al final ... Él la conoce bien de una etapa de su vida en la que le dio por subirla y bajarla como el que coge el autobús.

El caso es que nada que ver cómo se agarran los neumáticos al asfalto ... acostumbrado a sufrir en tierra, las rampas son mucho más llevaderas sin tener que pensar en vigilar por patinar, piedras, etc.

Poco antes de las 20:00 he coronado justo en el desvío que lleva hacia "la bola". Evidentemente Sergio me esperaba debajo de una buena sombra.

Y la duda era entonces cómo continuar. O deshacemos lo recorrido o seguimos algún tramo más, teniendo en cuenta que vamos justos de hora.

La opción ganadora es seguir corando puertos, y ahora nuestro objetivo es llegar a lo alto de "la bola".

Ja la tenim aquí!!

Ya regresando hacia la carretera nos encontramos un bonito camino que dice "La Morella" ... pues a "La Morella" y venga pedales hasta que encontramos otro bonito desvío que dice a "Cal Ganxo" ... pues a "Cal Ganxo", ole, ole, esto es previsión!

El caso es que de "Cal Ganxo" nada de nada. Al final de un camino hemos visto que ni las cabras nos seguían, pero todo y así, hemos coronado dos postes de luz que luego vistos desde abajo daban vértigo de mirar.

Bueno, después del segundo poste de luz hemos visto inviable continuar porque las cabras éramos nosotros con nuestras Decathlones a cuestas!!

Como desde allá arriba se veía todo, detectamos un tramo de carretera en obras que hemos supuesto que empalmaba con la Sentiu cuando llegas al desvío de Castelldefels ... allí donde todos los camiones de basura siguen recto.

Pues no había mucho tiempo que perder porque la noche iba a caernos pronto. Así que pedales para arriba/abajo a deshacer la falsa pista a "Cal Ganxo" y a buscar el tramo de obras que habíamos visto desde lo alto.

Ole, conseguimos llegar al tramo en obras pero es como un laberinto de caminos inacabados ... eso sí, con una fina tierra en el suelo que hace las delicias de las derrapadas de Sergio.

Y cuando ya por fin estamos encarados de bajada, la cadena de mi bicicleta vuelve a decir que ya está bien. Que pare quieto ya!

El caso es que no llevo las milagrosas piezas de acople ... así que no quedan más narices que bajar sin cadena.

Suerte que todo es bajada hasta empalmar finalmente con el desvío de la Sentiu. Desde allí, Sergio se pone a remolcarme como si no hubiéramos hecho nada ... hasta cerca de la rotonda de Gavá, que nos intercambiamos las bicis para que yo pueda llegar a una hora 'decente' a casa.

Varias conclusiones en toda esta historia:
1. No planificar tiene sus riesgos.
2. Aún nos queda mucha montaña por recorrer.
3. Quien tiene un amigo como Sergio, tiene un tesoro.

Datos no tengo muchos, pero vaya, que como se habrá podido deducir de la crónica, hemos salido Sergio y yo, y hemos llegado tarde después de hacer bastantes kms.

Saludos,
David "Mossén"

Nova fornada ...

Dincs la pena que tinc de no poder estar sobre la meva bike degut al poc descans que li dono al dit i a la gairebé nul·la recuperació tinc una gran satisfació: les dues horetes invertides en la Mar estan donant el seu fruit: amb 3anys i 9 mesos ja li hem tret les rodetes del darrera i s'ho passa pipa ... malgrat el seu "acollone" inicial que va durar no res li va començar a agafar gustet i sort, ja que els nostres ronyons no haguessin aguantat massa més, i personalment estic patint de "tiretes" als isquios ... 4 dies sense fer res i ja ho pagues ... quins collons! .... La Laia mentre aprofitava per perfeccionar el seu patinatge in-line i la Sonia per gravar una miqueta un petit video ...

El segon video que us penjo és més per a que el sentiu, sobretot el principi, ja que anava en la bike i de cop i volta s'atura i em diu que li estan trucant al mòbil i que s'ha d'aturar ... ¿? Millor escolteu-la ... :-D

La nova fornada de bikers has come ... tremoleu!

X. K ... "broken finger" :-(

Continuamos para bingo ...

Molts de vosaltres ja ho sabreu ja que heu llegit el correu, però pels demés explicar-vos que estic en el mateix punt que la setmana passada ... jo en tinc ganes però el dit no m'acompanya i diria fins i tot que passa de mi. Avui parlant amb Joan, el Metge, ja m'ha comentat que és normal que això no millori si no descanso ... però ja sabeu que per la feina que tinc gairebé no paro (i també he de dir que "algo" d'esport faig) ... Molt de gel, antiinflamatori i sobretot paciència ...

Podria repetir la darrera entrada però per no avorrir us penjo una curiositat que he trovat per casualitat ... jejeje.

Bon cap de setmana.

X.K

Jo dic si, el dit diu NO!

Avui era el dia indicat per fer el que informàticament en diem un "betatest". Ein? Un programa betatest es un programa que no està llest 100% però que ja té prou forma per llençar-lo al mercat i provar-lo, testejar-lo ...

Doncs avui era el dia "F" (finger) per provar el meu dit ... aíxí doncs, i com que avui és laborable per a mi i encara que us sembli mentida m'ha sonat el despertador a les 6:30h per endinyar-me tot seguit un coffee & soja + un platanet, calçar-me el vestuari i sortir amb la bici a veure sensacions ... M'he tret la pròtesi que em protegeix, he posat el guant i he tornat a protegir ... no fos cas que tot i anar prudent tornés a rebre ...

Amb la ideia de fer una VB Curta he tirat cap al Purga animat com sempre per la musikola del DJ MiguelÀngel, conegut també per ser un IronMan finisher ... pujada al Purgatori força còmode per fer més de 10 dies que no pillo la btt, malgrat tot el dit semblava que començava a avisar que allò no estava massa a punt, però les ganes i la pressa han espitjat els pedals, com sempre ... A la Clota ni he parat però ... ah amigo ... els primers petits bots tot just abans d'agafar el primer desviament m'han fet adonar que el dit ja no avisava, sino que amenaçava ... així que en aquell moment que encara estava a temps he decidit canviar itinerari per baixar (super-baixar) per la Carretera de Begues ... baixada espectacular i cómode: si el Larsen TT no m'acaba d'agradar sobre pista, sobre asfalt es porta més que bé. Arribada al bosc de la Sentiu i ... collons, cada petit bot era un suplici ... el dit em fotia realment mal i s'anava queixant el molt cabrit tot declarant que NO PASSEM EL BETATESTING ... Així doncs, tot i que muscular i cardiovascularment m'he trobat bé el dit no em deixa de moment declarar-me com recuperat.

Conclusió: Aquest diumenge repós ... espero estar a punt per quan tornin els Vaselinos de les seves "col·lonies" d'estiu ... :-D

Comentari a part: La bici no l'havia tocada des del dia de la lesió i m'he trobat algo curiós: porto el líquid preventiu antipunxades Hutchinson (una mena de merda color radioactiu) ... doncs bé, ahir, revisant la bici em trobo un trocet de la cuberta com mulladeta, res cridaner però suficient per atraure la meva atenció: miro i si! sortien bombolletes!!! Ostia, cuberta punxada??? bueno té collons, si fa 10 dies!!! i com anem de pressió?? Ostia bé!!! com pot ser???? en fi, afegeixo mig bar convençut que avui hauria de parar a reparar; he sortit i després de 1:30h per tot tipus de terreny no he tingut problema!!! MILAGROOOOOOO!!!! :-D Si això ha d'anar així pot ser l'òstia, tot i que no entenc doncs (a no ser que siguin punxades ganses) com tothom que corri en una Titan o una Cape no porti el semenasso aquest tincs les seves cubertes

Al que sortireu bon cap de setmana, i als que no també.

X.K

Reportatge "Cape Epic"

Per tots aquells que no ho hem vist i per els que aquesta setmana no hem pogut sortir, per recordatori de Sergio "Alcatraz" i Ferran "Pinsso" us deixo aquest video del reportatge de "Temps d'Aventura" de TV3 a la Carta.

Au, vaig a donar-li una ullada ...

X.

Trialera "Finger" by Dinho

Companys, 

Rumàrio m'envia els dos videos de la Trialera Finger, que demostren que cadascú baixa com li dona la gana ... és una llàstima però que al video no és plasmi el desnivell que té aquesta baixada amb la dificultat conseqüent ... només es pot intuir veient alguns dels components com baixen, gairebé no poden controlar les seves màquines ... evidentment tenim un parellet de cracks al grup que baixen tot (Manel & Rumàrio) :-D Els demés també, però tal i com he dit baixen/baixem com ens dona la gana. Jo per exemple practico el salt del plinton! :-D

 

Així doncs aquesta entrada és per comentar que efectivament el traumatòleg tenia raó i que m'hauré d'esperar uns dies més a agafar la meva montura, doncs després d'un intent fustrat d'ahir vaig veure que la recuperació del meu "finger" va més lenta que el desitjat ...  demà diumenge NO podré sortir amb vosaltres :-(.

Espero la vostra crònica com sempre i sobretot disfruteu i no us feu mal.

Salutacions a tots.

X.K